Any nou, vida...nova o vella ?

   És ben coneguda l'expressió que posa títol a aquest escrit : Any nou, vida nova. També, són ben coneguts els propòsits de any nou. Quan arriba el nou any son moltes les persones que expressen que amb l'any que arriba, cal posar en marxa alguna cosa pendent, o nova. Son corrents els propòsits referents a la salud o sobre activitats que volem fer per l'any nou.

Aquest és un impuls molt saludable i potencialment molt profitós, encara que sovint poc aprofitat.

El temps te cicles que els veiem principalment amb les estacions. La natura té moments per fer les coses com veiem per poc observadors que siguem. Així, a l'hivern la natura descansa i algunes especies de plantes passen l'hivern al camp dins la terra per començar a florir a finals d'hivern o principi de primavera. A la primavera és l'època de florir, l'estiu de fructificar i la tardor de recollir. Tal i com, és també, en les qüestions humanes, diga-li projecte, intenció o propòsit. Hi ha un temps per madurar el propòsit, un altre per començar-lo i fer els primers passos, un altre de desenvolupament i finalment un moment per recollir els fruits. Cada temps doncs, te el seu caràcter i té les seves accions apropiades.

En el canvi d'any sentim que el temps ha passat. Que l'any que acaba ha portat coses i que el que arriba en portarà d'altres. I és el moment de manifestar els nostres desitjos per l'any nou.

Primer de tot, revisar l'any passat : que ha estat el millor de l'any ? Quina ha estat les decisions o accions que millors coses t'han portat ? De que et sents plenament content/a i repetiries ? Que no t'agrada i no vols més ? Quin reptes has afrontat ? Quines dificultats o obstacles has superat ? Que has aprés o descobert degut aquest reptes i dificultats ? L'any ha estat millor o pitjor del que volies quan va començar ? Quins propòsits has realitzat ? Quins han quedat pel camí o a mitges ? Quins encara son vius ? Dels vius, on passes ?

El canvi d'any és com ordenar una habitació o un garatge, hi ha coses que s'han de guardar, coses que s'han de llençar i coses que s'han de canviar de lloc, posar a mà, o bé, endreçar i encapsar per guardar-les un temps llarg. Hi ha idees o projectes que s'han de tancar i no pensar-hi més, deixar coses obertes i pendents xucla temps i atenció. Altres coses s'han analitzar, que volem fer, impulsar-les o deixar-les córrer. Altres s'han d'emprendre de nou i començar-les.

Per projectar l'any que comença : Quina és la teva major il·lusió per aquest any ? Que hauries d'aconseguir o fer per sentir-te molt feliç ? Com et vols sentir d'aquí un any quan aquest ja hagi quedat enredera ? Hi ha alguna necessitat que ara no estigui prou coberta ? A que dedicaràs el teu temps i la teva atenció durant l'any ? Hi ha alguna cosa que has posposat reiteradament que ja no pot esperar més ? Que trauries en relació l'any passat ? Que afegiries de nou ? Que augmentaries del que ja tens o fas ? Que reduiries o faries més petit ?

L'any està per fer, per estrenar, és com un full en blanc, tot potencial, tot possibilitats. La qüestió es escollir a quines volem donar vida, atenció i temps. És temps de formular objectius clars i complibles. Saps com ha de ser un objectiu per què és pugui complir ?

No m'agrada donar feina.

         

Aquesta és una expressió que sense ser general, ni vàlida per tothom, tampoc és estranya. Hi ha persones que, davant dels altres, prenen una posició que aquesta frase sintetitza de manera força encertada. Aquestes persones viuen en una gran manca d'autoestima o de valoració de sí mateixes, i, tot i que com sempre pot obeir a un desig sincer i real, majorment és una excusa. Per dir-ho així, tots ens donem de feina. I ja esta bé així, això, si tot va bé, ens fa humils i reforça els llaços afectius que tenim amb els nostres. Si mai sentiu algú que diu que no vol donar feina, feu-vos un favor: no us ho creieu d'entrada i fixeu-vos quina és la circumstancia de la que aquella persona diu que no vol donar feina. A vegades, no voler donar feina és una excusa per no haver de demanar. Les persones amb baixa autoestima sovint senten por o incomoditat davant de la idea de demanar, per exemple, un favor a altres persones encara que siguin del seu cercle familiar o d'amistats més íntimes. Per una banda, no creuen ser mereixedors de les atencions dels altres; per l'altre, temen que els diguin que no. L'excusa “es que no vull donar feina“ és una excusa molt excusadora, si s'entén dit d'aquesta manera. Vull dir, que és una excusa que sona molt bé: la persona es revesteix d'un curiós i fals sentit de responsabilitat i respecte de cara als altres. És una excusa que no només serveix per escapar-se de la incomoditat de demanar alguna cosa, sinó que també serveix per no haver d'abordar la qüestió de fons i de pes: com és que aquella persona ni s'estima a si mateixa ni es veu mereixedora de l'atenció i l'afecte, no ja dels altres de forma general sinó de persones familiars, properes i de la seva confiança? I per si tot això fos poc alhora com deia és una excusa que fa quedar l'interessat com una persona noble i valenta. És a dir, és una excusa molt perillosa perquè funciona molt bé.

Una altra cosa completament diferent és portar el propi pes, una responsabilitat que tots tenim. Compartir alguna experiència amb persones que porten el seu pes, és molt agradable. On tothom porta el seu pes sempre hi ha una mà disponible per ajudar. I qui porta el seu pes també sap que arriba el dia que no pots i que necessites ajuda i llavors es demana amb tota naturalitat i casi sempre poder ajudar a algú pròxim que ho demana, és motiu de satisfacció. A la gent mancada d'autoestima sovint els costa portar el seu pes i si no volen demanar ajuda és perquè ja l'han demanda moltes vegades encara que no s'adonin.

I ni que sigui perquè aquests és un bloc sobre coaching, deixeu-me dir que passar de “no vull donar feina” a portar el propi pes, hi ha camí, la qüestió es voler fer-lo i demanar ajuda a qui pot acompanyar el procés. Podria definir el coaching com el procés que converteix una excusa amb benestar.

Darrera una excusa sempre hi ha alguna cosa que voldríem si sabéssim com aconseguir-la, precisament per això ve l'excusa. Darrera l'excusa, el desig i la capacitat. La meva feina consisteix en fer aquest pont que cobreix l'espai entre l'excusa, per un costat, i el desig i la capacitat, per l'altre, i això ja és una qüestió de mètode i coneixement. Darrera l'excusa, el camí.

Construir-se.

En certa ocasió li vaig comentar a un conegut :

“ Vinc d'un seminari que és diu “Construyete “.

I això per a que serveix ? va dir ell.

Per aprendre a construir-me com a persona.

Que no ho estas, ja de construït ?

No del tot – vaig replicar. O no gaire hauria pogut dir.

D'alguna manera tots dos teníem la nostra part de raó. Al capdavall, tots passem on passem de les nostre vides, ja hi ha una colla de coses que hem fet per be nostre i dels que ens envolten. I en aquest sentit ja tenim una vida, més o menys, construïda. Si és que efectivament ha estat construir i no pas simplement, deixar-se portar per la corrent que es ben fàcil confondre's.

Per altre part, les nostre vides humanes sempre estan procés, en moviment, inclús per a moltes visions espirituals aquesta moviment segueix després d'abandonar aquesta terra.

Però sense anar tan enllà, podríem dir que som com una planta. Un cop la llavor és a la terra sempre creixerà, les plantes no estan mai parades com sabem els que fem hort. D'un dia per l'altre sembla que no passi res, però a copia d'acumular dies, van passant coses i apareixen fulles, flors i fruits.

Un cop la llavor és a la terra, la planta necessita ben poc per anar fent. Només cal anar a fer un vol al bosc per veure'n l'evidencia.

Les persones però som en això un mica diferents. Les persones tenim voluntat i intenció i això fa que a diferencia de la planta, les flors i els fruits que donarem depenen de nosaltres mateixos . Depen de que fem a través de la voluntat i la intenció – i més coses però no és pas qüestió aquí d'enumerar-les totes.

Així doncs, els humans ens construïm, que vol dir que som el fruit de les nostres accions, que ens convertim en allò que fem i així els fruits que donarem – a diferencia de la planta que ja esta determinat - depèn en la seva part més gran de nosaltres mateixos i dels camins que hem prés i els que hem deixat. De les coses a les que diem que si i de les coses a les que diem que no. Això sol , dir que si i que no quan toca, ja és tot un art. La nostre llibertat ens permet portar la nostre vida cap allà on desitgem. Compte, només permet, es a dir, tenim la possibilitat, no pas la garantia ! de crear una vida a l'altura de la nostra essència, una vida bona per a nosaltres mateixos, una vida fidel i respectuosa amb la llavor que portem a dintre. Això depèn enterament de nosaltres encara que els altres i les circumstancies, intervinguin també. Es com un viatge per mar, podem saber on anem però no exactament per on passarem i com serà el viatge.

El viatge més humà de tots és el viatge de construir-se i per això cal posar-hi intenció i per que la intenció fructifiqui, cal encaminar la voluntat i la força de la ment cap una direcció sincerament i encertada positiva.

Els humans som desmemoriats de mena – uns més que altres, ben be que ho sé – i fàcilment oblidem els nostre propòsits sobretot quan reclamen constància, mantenir-lo malgrat les circumstancies o be, els manca claredat. No és pot ser pacient i constant amb una cosa que no és clara o que es una imposició de la mena que sigui.

La tasca, doncs, de construir-se vol doncs encaminar en la direcció correcta la força vital de què disposem. I això suposa haver reflexionat sobre que fer, primer i com fer-ho després.

Però posar-nos a la tasca de construir la millor vida posible ens omple de satisfacció i legitim orgull. Res surt per casualitat , estar be, el que es diu be, be, be. Tampoc.

Com fer del 2013 un any esplendid ?

Per nadal, regala l'any que ve !!

Com fer del 2013 un any...

...esplèndid ?

Que hauria de passar perquè el 2013 fos un any autènticament especial per tu ?

Que ? Enfoca reptes, il·lusions, necessitats o somnis. Un 2013 esplèndid depèn del que tu fas i de com ho fas.

Com ? 4 hores de converses i exercicis sorprenents per connectar i enfocar.

Mètodes innovadors per buscar motivacions.

Dissenya un pla d'acció.

Formular objectius forts i motivadors que t'empenyin.

Orienta la força de la ment cap a objectius concrets i realitzables.

Troba idees i emocions possibilitadores.

Connecta amb els teus anhels més profunds i amb la manera de realitzar-los.

Quan ? 3 Sessions personals de 1h15m o un taller personalitzat 4 hores.

Aportació 100 euros.

Data : Quan vulguis, estic al teu servei. A Convenir.

Per a qui ? Dirigit a curiosos, inquiets, avorrits, inconformistes i atrevits. I per a tothom en general.

Qui ho fa ? A càrrec de Xavier Planagumà. Coach-PNL.// PNL Master Trainer.

Per a que ? Frueix de la vida és més tard del que creus.

On ? Olot, Centre Sant Rafel.

Sils, L'arbre de Sils. També Vic, Girona, Figueres, BCN.

Informació i inscripcions : 676 644 104 - xeviplanag@gmail.com

SantRafel17, C/ Sant Rafel 17 entresòl – 17800 – OLOT

creixementpersonal.blogspot.com

Com tenir una bona feina que t'agradi ?

Per nadal, regala feina !!

Com tenir una bona feina que t'agradi ?

Que suposaria per a tu poder dedicar-te al que més t'agrada ?

Que ? Cada dia que passa és més difícil que et donin feina.

Dóna-te-la tu mateix/a.

Com ? 4 hores de converses i exercicis sorprenents per connectar i enfocar.

Connecta amb les teves capacitats ocultes o no.

Utilitza les teves il·lusions per motivar-te.

Amplia la mirada.

Aprèn a pensar creativament, mes enllà de normes i hàbits establerts.

Passa de la visió a l'acció.

Quan ? 3 Sessions personals de 1h15m o un taller personalitzat 4 hores.

Aportació 100 euros.

Data : Quan vulguis, estic al teu servei.

Per a qui ? Dirigit a persones sense feina o que volen canviar.

Qui ho fa ? A càrrec de Xavier Planagumà. Coach-PNL.// PNL Master Trainer.

Per a que ? Frueix de la vida és més tard del que creus.

On ? Olot, Centre Sant Rafel.

Sils, L'arbre de Sils.

També Vic, Girona, Figueres, BCN.

Informació i inscripcions : 676 644 104 - xeviplanag@gmail.com

SantRafel17, C/ Sant Rafel 17 entresòl – 17800 – OLOT

creixementpersonal.blogspot.com

Primer pas, actitud bàsica.

Acostumo a donar aquest text als meus clients al principi del procés de coaching. Per la senzilla raó que és el punt sortida óptim, començar per aquí és començar amb bon peu. Sigui el que sigui el que vols. 

" Res canvia i canvia tot a la vegada. Be, en realitat mai canvia res. Es mou el punt de vista des de el que cadascú construeix el mon, i això és bàsic en la forma de viure de cada ésser humà. Canvien els termes de referencia.

(...)Epictet deia que la gent no te la facultat de fer mal a ningú. Que inclús si a algú el denigren a crits o colpegen seua és la decisió de considerar si el que està passant es insultant o no. Quan algú es sent irritat per un altre, l'únic que l'està irritant és la seva pròpia resposta.

(...)com reiterava Epictet als seus deixebles : quan et sembli que algú t'està provocant, recorda que el que et provoca és el teu judici del incident, no allò que passa. Intenta no ser com un animal i limitar-te a reaccionar a l'instant. Pren distancia de la situació per tenir una perspectiva més amplia. Assossega't. En altres, paraules, no és tracta tant de “que” esta fent cadascú en el mon, sinó “com” ho està fent, ...moure's del com antic a un com més adequat per viure amb plenitud. Aquests és l'únic canvi possible.

Obcecar-se per canviar es arrancar d'un mal començament(...) Voler canviar implica que alguna part de la totalitat del que és un ésser humà s'està negant, que esta alienat ja d'entrada. Primer cal observar-se i conèixer-se que no és gens fàcil. Cal prendre consciencia dels propis hàbits i automatismes sense jutjar, només reconeixent i acceptant sense cinisme, ni auto indulgencia, ni covardia. Aquesta pressa de consciencia quan es profunda i real, ja constitueix un canvi important. La realitat és que la immensa majoria de la gent viu negant part molt important de si mateixes, (...), i el primer canvi és acceptar-se sense jutjar. No s'ha de guanyar res sinó recuperar allò perdut i per això, es imprescindible la ajuda dels altres.

Fins on he pogut observar i experimentar, ningú es capaç de veure a si mateix, amb integritat, estant sol, i menys encara acceptar-se : la fantasia humana per escapar-se de la trobada amb si mateix no coneix límits. (...) D'aquí també, que tot mestre religiós vertader reconegui en els seus pares espirituals amb agraïment i humilitat. En sentit contrari, una prova de que algú és un farsant en aquests àmbits es veu quan no reconeix amb vertadera dolçor i devoció els seus ascendents.

La major part de la humanitat viu atrapada en els automatismes que regulen la seva existència, en una presó invisible que cada persona va teixint amb el transcurs de l seva vida. El passat és la presó en la que habita cada persona.(...) La essència no pot canviar. L'únic canvi real es acceptar-se a un mateix tal i com és. Del que es tracta és de donar a l'essència una forma més pròxima a la seva naturalesa. De que personalitat i essència es corresponguin una amb l'altre. De treballar per ser en cada acte, més senyor de un mateix, dels propis passos, més conscient de les pròpies capacitats humanes i desenvolupar-les.

La idea de canvi ha d'acostar a allò que afirmava Miquel Àngel Buonarroti, l'universal escultor renaixentista, respecte a les seves obres : la figura que és desitja esculpir, amb tota la seva bellesa, genialitat e immortalitat, ja és en la roca que arriba al taller de l'escultor; només és qüestió de desbrossar allò que li sobra a la pedra bruta, d'allò que oculta la escultura final. El canvi real es acceptar-se a un mateix tal i com és, sense sarcasmes prendre consciencia d'això i treballar per a que aquesta realitat Única que és cada ésser humà es vagi despullant dels artificis que la educació i les pressions socials i familiars han anat incrustant sobre l'essència inicial. Tots naixem com a éssers únics però morim copies, sinó ens hem auto-construït.

(...) adquirir tremp, atenció desperta i reconèixer la direcció que cal seguir i el fluir de la vida real, allò que dona perspectiva sobre la pròpia existència sense convertir-se en un exhibicionista emocional. Aquests és l'inici de tota transició real, el principi de la obra que cada ésser humà ha de fer amb si mateix : reconèixer-se i acceptar-se. El segon pas és iniciar la via de la auto-edificació. I per construir-se hi ha dos actituds bàsiques : en recordar-se d'un mateix i no oblidar els propòsits realitzats per guiar la vida dia a dia.

Extret de “Epopteia, avanzar sin olvidar”, cap 6,

J.Mª Fericgla

 

Per tenir claretat.

Saber el que no vols però no aconseguir enfocar el que vols.

Et falta claredat en els teus propòsits o objectius.

Estar passant alguna mena de situació de crisis i

tenir la sensació d'estar superat per les circumstancies.

Necessites prendre les regnes de la situació.

Tens clar que vols però no saps com aconseguir-ho.

Et cal un pla d'acció, connectar amb les teves capacitats o desenvolupar-ne de noves. 

Ja saps com fer les coses però no les fas ni et poses en marxa.

Et falta connectar amb les teves motivacions i una mica d'acompanyament.

Quan comences una cosa, ho fas amb empenta però després afluixes.

Ser constant en l'acció, superar el desanim i les decepcions del camí.

Sentir i acceptar les emocions que vinguin.

Ja estas en marxa i actues però no obtens els resultats desitjats.

Tenir un retorn (feedback) sobre el que has fet, desenvolupar flexibilitat i nous comportaments. 

 

No saps per on tirar, no veus clar, tens ganes de tirar la tovallola.

Ampliar la visió i desenvolupar nova consciencia. 

Aparentment, no falta de res a la teva vida però et sents insatisfet i buit. 

 Et falten reptes o vuire d'acord amb els teus valors més profunds.    

Si la vida fos un viatge per  carretera, el coaching seria el GPS. 

Un problema només és una visió massa parcial o limitada d'una situació. 

No hi ha problemes només circumstancies a observar i fer-se'n càrrec. 

Unb problema un cop observat amb amplitud, es converteix amb una tasca a fer.

La diferencia entre un problema i un projecte esta en els ulls que miren i en el cor que sent.   

Un coach és algú que sap com. Ho pots veure rellegint desde el principi. 

Al vostre servei, Xavier 

  

Coaching

El coaching es un procés que comença ara mateix, en el punt on ets i que acaba amb objectiu aconseguit, l'obstacle o dificultat superada o amb la millor cara de tu mateix/a. Un procés per passar de la intenció a l'acció i per perseverar amb l'acció fins a aconseguir l'objectiu proposat.

Encara que a tots ens costa demanar ajuda, l'experiència demostra que amb l'ajuda qualificada d'un professional és molt més fàcil aconseguir qualsevol cosa, sigui la que sigui.

Amb els següents passos :

PRIMER. El primer pas és prendre consciencia plena i expandida de la situació actual : Qui ets ? Que fas ? Que vols ? Quines aspiracions tens ? Que necessites ? Que et cal – o vols - canviar ?

SEGON. El següent pas es buscar motivacions i capacitats tan presents com latents. Desenvolupar l'autoconfiança i creure en tu mateix/a.

TERCER. Passar a l'acció. Enfocar. Analitzar opcions disponibles. Definir objectius clars, concrets i realitzables.

QUART. Avançar pel camí. Modelar el temps. Establir prioritats i passos realitzar. Marcar objectius parcials. Afrontar dificultats e imprevistos. Convertir errors en aprenentatges.

CINC. Aconseguir el teu objectiu o anhel. Celebrar-ho i gaudir del fruit.

SIS. Anar més enllà. Assumir nous reptes. Construir la millor versió de tu mateix/a. Visió i missió. Propòsit de vida. La decisió d'estar be i ser feliç.

El coaching és l'art d'aconseguir satisfer tan necessitats con anhels o projectes personals.

PER A QUE ?

Per passar a l'acció i convertir-te amb qui vols ser. Per reflexionar de forma ordenada i útil per iniciar l'acció. Per determinar prioritats. Aconseguir allò que el teu cos, ment, emocions i esperit demanen o necessiten per estar en equilibri. Veure la vida de manera amplia i possibilitadora.

QUE ÉS LA PNL ?

PNL significa programació Neuro-linguistica i és el mètode de treball que faig servir per la meva tasca. La PNL és un mètode acreditat per a la comprensió de l'experiència humana, àmpliament difós per tot el mon. La PNL és un mètode empíric per a la comprensió del funcionament de les persones - ment, emocions, pensament i cos – i el mapa – representació de la realitat - en que fonamenten la seva experiència subjectiva i presencia.

La meva feina

La meva feina es redueix a dues coses, les dues decisives : per un costat, que les persones puguin expressar i obtenir reconeixement de les seves experiencies, siguin com siguin, encara que els facin vergonya o crein incomoditat o com tants s'hagin acostumat a callar-les cansats de ser jutjats o de veure com creen incomoditat o por als altres; Per l'altre, que les persones s'adonin de que els impo

rta realment ( no superficialment !! ) en la part més fonda de si mateixos més enllà de la por, del que diran, de si toca o no toca, de les creences limitadores, de la rigidesa o de les males experiencies. Ahir em vaig emocionar, una persona em va explicar una cosa molt initma i peculiar - la mena de cosa que no ens atrevim a explicar - que no habia explicat mai a ningú. S'en va anar tranquila, em va dir : M'he buidat i ara, em sento plena. Molt agrait.

Invitació a la PNL.

    Fa poc, conversant amb un conegut, parlàvem sobre com la vida, a vegades, ens empeny a millorar com a persones. Qui diu millorar, diu canviar. Quasi ningú nega que aprendre contínuament és bo i necessari. També, conversàvem de la dificultat de fer-ho o dels dubtes i les pors que apareixen quan algun esdeveniment significatiu de les nostre vides – un canvi, una pèrdua, un fet intens, una il·lusió nova, prendre consciencia d'una necessitat, etc - ens empeny a sortir de la nostre zona còmode – allò que sabem o fem sovint i tenim per ma. També, haureu observat que expressions del estil : “ser un mateix”, “estar be”, “fruir de la vida”, “realitzar-se” son d'us corrent tan com ho son les queixes que volen expressar el mateix des de l'altre cara de la moneda : “sempre igual”, “n'estic fart”, “no se que fer”, “no se on vaig” i més. També ho son de corrents expressions més genèriques del tipus “aprendre cada dia” o “ coneix-te a tu mateix”.

     La dificultat amb aquesta mena de qüestions és concretar. És passar de la intenció a l'acció orientada i fonamentada que ens permeti obtenir un resultat proporcionat als nostres esforços.

    Aprendre PNL és un bona manera de concretar totes aquestes qüestions i passar de la intenció a l'acció.

     La dinàmica d'aprenentatge de la PNL crea el marc, l'ambient i el moment i també, dona suport, pautes i acompanyament per poder ocupar-se amb eficàcia d'aquesta mena de coses que tantes vegades costen d'atrapar : la comunicació, estar amb la pròpia essència, entendre i fer-se entendre pels altres, superar dificultats, millorar com a persones, aconseguir els propis propòsits comptant amb els altres i tantes altres situacions i moments que ens acompanyen o ens venen a veure sovint o de tant en tant, perquè son part de la nostre condició d'humans i que tot està en saber-hi conviure de bona manera. 

100 hores d'aprenentatge sobre tu mateix/a,

l'acció en el món i les relacions humanes.

Aprèn PNL.

Practitioner.

Informació i inscripcions : 676 644 104

xeviplanag@gmail.com

Autoconeixement, comunicació i canvi.

Dates, un modul mensual :

Inici 12/gener/13

2/febrer/13, 2/març/13,

6/abril/13, 4/maig/13,

1/juny/13, 6/juliol/13.

Horari : de 10:00 a 19:30. Tots els dies son dissabte.

Els divendres anteriors als dies de curs hi haurà una xerrada oberta al públic amb un tema relacionat amb el contingut del curs de l'endemà a les 20:00. Assistencia recomanada.

Preu : 70 euros per modul mensual.

A Càrrec

Xavier Planagumà Soler

PNL Master Trainer - PNL-Coach

Practitioner en PNL. // Master Practitioner en PNL.

Master Trainer en PNL. // Liderat Emprenedor, de la visió a l'acció.

Master en Hipnosi Ericksoniana. // Trance Generatiu.

Master en PNL & Coaching. // Master en epistemologia i Modelatge en PNL.

Informació i inscripcions : 676 644 104

xeviplanag@gmail.com

SantRafel17, C/ Sant Rafel 17 entresòl.

creixementpersonal.blogspot.com

Por al canvi.

* Tema suggerit per Lídia Roca que Cations dels Esteve va recolzar quan vaig demanar als amics del Facebook que em suggerissin sobre què podia escriure.

Canviar vol dir equivocar-se perquè casi res surt a la primera. Canviar implica sortir de la pròpia zona de comoditat i endinsar-se en espais físics, mentals o emocionals nous. Per tant, els errors, la inseguretat, el no saber ben que s'ha de fer, els dubtes apareixeran. Tens permís per equivocar-te ? Et donés permís per equivocar-te ? Vull dir, internament, en les teves veritats internes quina idea o percepció tens del que passa quan és produeix un error. Qui no té permís per equivocar-se esta perdut, li costarà molt iniciar alguna cosa nova o reinventar-se. Casi cap de nosaltres ha estat educat en la gestió d'errors i conflictes. Que et deien a casa de petit/a ? “ O que be, t'has equivocat ! així s'aprèn ! que has aprés ?” Això o més aviat al contrari : mira que has fet, ja esta be, o pitjor, ets un desastre – i altres coses del mateix to emocional negatiu.

Els dubtes, la inseguretat i aquesta mena de coses solen estar lligades a estats físics d'incomoditat, una mica desagradables que sovint desperten l'impuls de fugir-ne. Si emocionalment no he aprés a fer-me càrrec d'aquests estats – la por és manifesta com una sensació física –, quan algú – començant per jo mateix/a – o alguna circumstancia em demana un canvi, apareix la sensació i la resposta és fugir. D'alguna manera que els canvis facin por ja esta be – si no és descontrola i ens domina, la por dominada és molt útil per posar-se les piles! La por ens avisa que la cosa va de veres i ens demana que posem tota la carn al foc, que ens entreguem i donem el millor de nosaltres mateixos i quan calen canvis, ja convé un punt de tensió que ens desperti i mantingui atens. Algun cop, he ajudat algú a preparar l'estat anímic adequat per fer un examen, si em demanen estar relaxats, els dic : “en un examen això no et convé, relaxat esta be per estar al sofà de casa, reposant. En un examen millor estar tranquil i atent.“

La por al canvi és la por a allò que suposadament passarà quan faci els canvis. No a al canvi en si mateix sinó a les circumstancies i situacions que indefectiblement envolten tota dinàmica de canvis. Remarco que això es de tot menys objectiu, les pors son una cosa molt personal i per tant no serveix de res allò que hem sentit a vegades : “ com es que li fa por “tal cosa” si no és res. Poques, molt poques persones manifesten directament les seves pors i diuen “...es que em fa por que passi ...( el que sigui). Les excuses sovint son maneres de eludir la por, com que no puc afrontar la por, dono excuses que no val la pena replicar perquè son això, excuses. Encara que aconseguim rebatre l'excusa en surt una altre perquè no és el fons de la qüestió.

Algunes idees per afrontar la por als canvis.

1U Mantenir enfocat l'objectiu i, encara més, els beneficis que reportarà que és el que ens permetrà mantenir la motivació per seguir endavant amb els canvis. La resistència al canvi sovint mostra que la persona no veu amb claredat ni sent vertaderament útils els canvis. I si no es veuen, perquè esforçar-se a passar per tanta incomoditat.

2OS Saber que no n'hi ha per tant, una mica incomoditat no mata ningú, al contrari, espavila. No és possible fer canvis sense algunes tensions i patiments – patir etimològicament vol dir “passar per“. Ser realista amb el que comporta un canvi, sobretot, si es una qüestió de pes. Si m'han( o m'he) promès flors i violes i venen castanyes, em sento decebut i enganyat.

3RES Focalitzar les circumstancies objectives, allò que passa realment i no pas allò que algú imagina que pot passar.

4UATRE Expressar amb tanta claredat com sigui possible les pors. Una por compartida, espanta menys i una por expressada permet veure'n la dimensió justa. Una por no expressada queda latent i apareix per una altre banda, d'una manera o altre, potser, de forma inoportuna o en el pitjor moment.

5INC Anticipar amb realisme les dificultats que poden aparèixer i preveure que les pot neutralitzar o atenuar. Aquí el perill és que anticipem les nostres fantasies negatives i no allò que raonablement pot succeir.

6IS Tenir clar quina és la manera de recuperar informació i aprendre dels errors. Així inclús l'error esdevé útil i les seves conseqüències es fan mes lleugeres de portar. Sinó l'error és estèril i llavors, cou de veritat.

7ET Un canvi és una situació emocional intensa. La por és una emoció i cal acollir-la de la forma emocionalment adequada.

Per acabar, afegir que ningú té por al canvi sinó a UN canvi concret que probablement ja és present a la seva vida i és necessari o a un canvi que es veu a l'horitzó. Això és important perquè un canvi, es una situació definida amb unes característiques concretes que son les que cal afrontar i que és on trobarem l'origen de les pors. Circumstancies, persones implicades, canvis de rol i de jerarquia, canvis de lloc, reptes emergents,

que les coses no surtin be i hagem de reconèixer-ho davant els nostres i més. Un canvi té una forma, lloc, moment i actors concrets i es en aquest lloc, forma, moment i actors que apareixen les pors i es poden encarar.

Per cert, encarar vol dir mirar de cara i aquesta és la millor manera de passar per canvis i les emocions que desperten.

L'esclavitud voluntària, l'esclau modern.

* tema proposat per Atticus Crow Lee responen a la meva petició a Facebook.

" La clau de l'esclavitud moderna és que no ho sembla, l'esclau no ho sap que la manera 

com viu és esclavitzadora." 

 

    L'esclavitud moderna te dos peus que l'aguanten : Per un costat, una estructura de poder, de govern i de representació que no és al servei de les persones sinó d'una aristocràcia amagada -com anem veient cada dia - i per l'altre, la tolerància, auto-indulgencia i complaença ( o la ignorància, la mala fe o el servilisme ) de la majoria davant d'això. Sempre és més fàcil i descansat acceptar a desgrat que donar resposta. El que dona resp0sta és el responsable. La llibertat – i això la cultura racionalista/progressista ho ha explicat molt poc – és un dels màxims valors de la condició humana però no és regala, ni és té. Les persones no neixem lliures, neixem amb el potencial d'esdevenir lliures, és a dir, la llibertat es com comprar un armari a Ikea, no ve muntat, s'ha de muntar. La llibertat és una tasca a fer durant la vida. 

    La vida humana és productiva, és a dir, produeix resultats. Un o altre però en produeix .

Morir en un accident de tràfic per conduir alcoholitzat o una família feliç son dos exemples polaritzats de resultats d'una vida, ben diferents en naturalesa i interès però resultats, al capdavall. Fa uns tres anys, crec recordar, l'actualitat ens va posar davant del nas, un exemple palmari. Amb pocs dies de diferencia varen morir Micahel Jackson i Vicenç Ferrer. Dos exemples de fruits que dona la vida ben diferents- L'un Jackson, l'exemple del talent innat – tenia una veu prodigiosa i angelical - malmenat en una carrera desenfrenada cap al diner, la fama i l'hedonisme, l'altre Ferrer, la vida d'origen humil que amb paciència i dedicació a causa justa i noble dona uns fruits extraordinaris i admirables. Michael va ser un esclau del show business i dels seus desitjos infantils ( fer creure que la felicitat es realitzar tota mena de desitjos sense distinció, és la forma com es manifesta la dominació moderna com veiem cada dia en la publicitat. De desitjos n'hi ha de diferents menes, a alguns més val no fer-los gaire cas ni que ocupin cap espai en el nostre esperit.); Vicenç, un home que va construir la seva llibertat, pas a pas, dia a dia, amb obstinació i mantinguen el seu propòsit. L'home ( i la dona ) moderns son esclaus de la ignorància de si mateixos, de la ignorància del seu poder personal, de les seves capacitats i dons, de la seva condició d'éssers creadors i creatius.

     Com pot ser lliure aquell que no és coneix a si mateix, que és ignorant del seu mon intern, es a dir, d'una part essencial de si mateix, de la seva ànima i d'allò que el forma i els seus processos i moviments. Aquell que no té domini de si. Pot cultivar pomeres algú que no en sap res de res ? No, veritat ? Com pot cultivar la seva llibertat algú que no s'adona de si mateix? Que no coneix les seves emocions i on el porten, els seus dons, que no te fermesa per formular un propòsit i sostenir-lo davant el anar i venir de les circumstancies, que es massa rígid o massa tou. Que no s'adona dels seus pensaments i accepta fer una vida d'actes buits com córrer més que un altre o treballar només per diners. L'home modern es un subjecte passiu, algú l'ha d'informar , algú l'ha de representar, algú a d'educar els seus fills, algú l'ha de curar, algú ha de garantir la seva vellesa etc, etc...és algú que no té la seva vida a les seves mans. L'home modern és esclau perquè ha oblidat que la llibertat no és una situació juridico-política ( encara que hi hagi circumstancies juridico-politiques més o menys favorables a la llibertat) sinó un estat de l'esperit, un home lliure no deixa de ser-ho ni a la presó com demostren gent com Nelson Mandela o Ghandi per dir-ne dos.

     L'home modern és esclau perquè creu que Ghandi o Mandela son éssers especials que ell mai serà, i no s'adona que son tan homes com ell mateix i que el que els va fer diferents és el fruit que produïren en les seves vides i la voluntat que en tot moment van tenir de fer-ho. El dia que van néixer no tenien gaire res d'especial, el dia de la seva mort, si. Gandhi o Mandela van néixer com qualsevol de nosaltres, la seva vida i els seus fruits els van fer admirables. I lliures.

L'home i la dona moderns son esclaus perquè es conformen amb una vida petita o amb un tros petit de la vida que han rebut.

La gloria de l'esclau és la rebel·lió i la meva, haver abordat aquest tema que és d'aquells que no s'acaben. Agraïr la inspiració.

Els conflictes.

Quasi tots els conflictes entre persones son una manera de dir no m'escoltes, no m'entens o no m'estimes. Si les persones ens escoltessim, entenguessim - almenys fer l'esforç - i ens estimessim, el 70 o 80 % dels conflictes o no existirien o no durarien, més enllà de hores o dies.  

Alerta, experiència primaria i ampliar mapes.

Una de les habilitats bàsiques més importants de la PNL consisteix en assolir un estat d'”alerta”. Es tracta d'un estat en què la consciència sensorial de la persona està concentrada en el medi extern, en l'aquí i l'ara. L'estat d'alerta, junt amb l'augment de l'experiència sensorial que l'acompanya, ens ajuden a percebre i fruir amb major plenitud de la vida i les abundants oportunitats d'aprenentatge que ens rodegen. El poder de la Palabra, Robert Dilts.

És la nostra experiència primària la que aporta vibració, creativitat i sensació de singularitat a la nostre vida. L'experiència primària és per força més rica i completa que qualsevol mapa o descripció que aconseguim fer d'ella. Les persones amb èxit i que frueixen de la vida tenen la capacitat d'experimentar el món més directament i no és limiten a diluir-lo en els filtres del que “haurien” d'experimentar o esperen experimentar. El poder de la Palabra, Robert Dilts.

El propòsit dels patrons de “El poder de la paraula.” és ajudar a la gent a enriquir les seves perspectives, a ampliar els seus mapes del món i restablir la connexió amb la seva experiència primària. El poder de la Palabra, Robert Dilts.

Coherència Cardíaca.

Per la major part de les persones l'expressió que encapçala aquest escrit, no els diu res. I és una llàstima. Per dues raons: Per els beneficis que obtenen d'aquest estat anímic – per dir-ho d'una manera entenedora però una mica imprecisa - i per que un cop sabem com arribar-hi es ben senzill fer-ho. Només cal una mica de voluntat per posar-se a fer-ho, donar-se uns minuts – 15 o 20 – i , com en tot, saber com, conèixer els passos i les operacions necessaris per assolir aquests resultat.

Per qui sap com, passar d'un estat negatiu o destructiu o un estat possibilitador, la distància, com explicava ara mateix és tan curta – o tan llarga – com 15/20 minuts. No perquè una persona canviï els seu estat anímic, canvien les circumstàncies que l'envolten. El que sí canvia és com ell percep aquestes circumstàncies i al capdavall, fer alguna cosa constructiva en qualsevol situació depèn de com veus la situació i de les opcions que perceps com a possibles. Una persona positiva no només esta de millor humor sinó que també, s'adona de més opcions i possibilitats.

La coherència cardíaca és un estat harmònic, això la fa tan interessant. És un bàlsam o un lubricant que fa que actuem de forma més fluida i possibilitadora. Veiem més possibilitats, un bon estat anímic és qüestió d'estar bé i també, una cosa molt pràctica.

La cosa meravellosa d'aquests estat anomenat coherència cardíaca és la combinació d'eficiència i rapidesa en què es pot assolir. Conèixer la manera concreta d'entrar en aquests estat és una eina per afrontar moltes i variades i reptes situacions que ens porta el dia a dia. I he evitat conscientment de dir problemes perquè encara que també serveix per això que en diem problemes i conflictes, això només és una petita part de la nostre vida. A vegades, no es que tinguem un problema sinó que potser no estem prou centrats o simplement hi ha alguna cosa que ens molesta o incòmode sense que arribi a la categoria de ser un problema. La coherència cardíaca és per a viure i els conflictes només son una petita part de la vida . No cal obsessionar-se dic i em dic.

La coherència cardíaca té molts beneficis és una estat fluid que millora qualsevol cosa que fem en aquests estat.

Una altre aspecte remarcable és que tots hem estat en diverses ocasions en aquests estat, el que passa que allò més corrent és no adonar-se'n o no saber tornar-hi. És un recurs que ja tenim a dintre, que ja ve amb nosaltres, es tracta, doncs, reconèixer-lo i d'actualitzar-lo.

Tot això son bones raons per venir al taller que faig sobre la coherència cardíaca, com entrar en l'estat, com conservar-lo i consolidar-lo com a estat habitual. I tot per només 40 euros, tot un regal.

Iguals o diferents ?

És fàcil sentir a dir que tots som iguals. És una afirmació corrent que molts haureu sentit, inclús potser, que us hi identifiqueu. I es clar, ja hi ha raons per dir que som iguals. La llista de coses que compartim és prou llarga i té prou pes com per fer aquesta afirmació. Alhora que dic això, he iniciat aquest redactat amb la intenció d'exposar que tantes vegades aquesta afirmació ens ha portat a creure que som iguals en allò que fem i encara sovint, ens empassem que som iguals amb tot. Es clar que tots tenim emocions, per exemple, i el fet tenir emocions és una cosa que compartim però alhora aquestes emocions ni les vivim igual ni els donem la mateixa importància. I qui diu emocions diu tantes altres coses : pensaments, valors, criteris, etc, etc.

Això ens porta a molts conflictes en les relacions humanes : es molt fàcil, molt de debò caure en el següent parany : com que som iguals, els altres fan com jo. Tots tendim, com a primer impuls, de forma inconscient – no a creure – sinó a donar per entès, donar per sabut com una cosa ja feta, sense cap mena de reflexió pel mig, que els altres son iguals i per tant, es evident que fan com jo. Això ho deia suara, dona peu a tota mena de malentesos. L'inconscient tendeix a agafar aquesta frase com a veritat, tal cual, sense matisos.

L'altre dia, reflexionant en veu alta varem adonar-nos del següent. Com que un té molta empatia, fàcilment cau en la temptació de creure que tothom igualment en té molta. I a actuar en conseqüència per tant com que tothom té molta empatia vers els altres, es una persona que ni pregunta ni demana, quasi mai i sempre dona per suposat que els altres a traves de la seva empatia ja s'han adonat del que passa. L'altre és una persona que sempre sap que fa i que vol, sempre en porta alguna de cap. I fa el contrari, preguntar i demanar fins a marejar perquè dona per entès que els altres com ell mateix, sempre saben que fan i que volen.

Són exemples de projecció de la pròpia veritat, allò que es dona per suposat i que per tant, s'explica o poc o gens i de com aquesta veritat interna esdevé, no només una cosa que passa pel cap sinó que es converteix en comportaments concrets en la vida de cada dia de les persones d'aquests exemple i a les altres, que amb una cosa o altre, ens passa a tots. El senyor que no pregunta , sovint es queixa que els altres no l'entenen i això sol ser una font de conflictes amb els altres. L'altre, sempre exigeix als altres que coneguin la resposta a les seves preguntes i això el porta a enfadar-se amb els altres per no saber que porten entre mans com ell.

Si penséssim que som diferents i no pas iguals, això ens ajudaria a veure i a conviure amb les nostres diferencies. I ens estalviaríem una bona colla d'emprenyades...

Dones en peu de pau. Manifest.

Benvolgudes germanes, despertem d'aquest somni de tants anys……Què és això al que cridem “viure”? parem-nos un moment i pensem com estem vivint, com és que ens estan fent creure que “això” és “vida”?, com “vivim” el nostre *dia a *dia?, de debò creiem que hem nascut per a això?

Per favor no ens deixem enganyar una altra vegada més, nosaltres no hem vingut aquí per ser “competitives”, no estem aquí per ser “poderoses”, no tenim perquè ser “executives agressives”, no

volem ser igual que els homes perquè no ho som, no hem nascut per “treballar” per a ningú més que per a nosaltres i les nostres famílies, les nostres tribus, els nostres pobles….no estem aquí per deixar als nostres fills a la guarderia i que els cuidin i els eduquin altres persones……ni per tenir als nostres pares a l’asil. Què ens està passant? On estem les dones? En què pensen les nostres ments?

Com han aconseguit “acomodar-nos” o millor dit *atontarnos d'aquesta manera?, ens enganyen una vegada i una altra i nosaltres ens deixem enganyar….no estem aquí per a això!!!, nosaltres, les dones, les Guardianes de la Terra, estem aquí per portar la Pau a aquest Planeta, per compartir l'Amor Incondicional, per cuidar el Foc de la Llar, per Nodrir, per Reunir a les nostres famílies, educar als nostres fills i filles com a éssers humans en evolució….no ens deixem enganyar una altra vegada….per VIURE no precisem tota aquesta trama en la qual ens han volgut ficar , les dones podem canviar el món i juntes teixir una altra VIDA, necessitem sortir de *Matrix i deixar totes aquestes “comoditats” que ens incomoden tant perquè ens lliguen a la cadena de la dependència, tirem els

televisors, deixem de comprar els diaris, apartem-nos de les “notícies” que ens fan creure qualsevol cosa que surti en els mitjans informatius i que manipulen perquè ens les creiem …..realment estem vivint una pel·lícula en la qual ni tan sols som nosaltres les protagonistes.

Nosaltres no volem “governar” ni ser “governades” perquè nosaltres som comunitàries, nosaltres volem embellir qualsevol lloc en el qual estiguem perquè sabem fer-ho, nosaltres no volem guerres

perquè sabem el que val la Vida que portem una vegada i una altra en els nostres ventres a aquest món, nosaltres no volem queixar-nos perquè no som víctimes de res, nosaltres volem acompanyar als nostres fills en el seu creixement respectant l'Ésser de cadascun, volem agrair la Vida que ens van donar el nostre pares cuidant-los quan siguin ancians, volem seguir sent alegres com sempre vam ser,

volem cantar i explicar històries amb els nostres cants, transmetre el nostre coneixement als nostres fills i néts, volem agrair a la Terra pels seus aliments, al Sol per la seva llum i calor, a l'Aigua per

la seva neteja en els nostres cossos i en la nostra ànima , a l'Aire perquè ens porta la cura dels nostres problemes en cada respiració Per això agraïm als governs de tot el món per ensenyar-nos l'absurd

del seu domini i adonar-nos que nosaltres no volem ser governades sinó *autogobernades en la veritat i la justícia i això ho dictem nosaltres, tenim el Poder de TRANSFORMAR qualsevol cosa i qualsevol situació amb la nostra alegria i amb la nostra perseverança.

Anem a transformar les carabasses en carrosses, als gripaus en *Prínceps Blaus, anem a transformar la misèria en Abundància, el dolor en Benestar, la tristesa en Alegria, els conflictes en Acords, la guerra en Pau, anem a transformar-NOS!!!!!

Per favor germanes, no perdem els nostres dons, anem a treure'ls dels baguls, anem a creure'ns-els i a usar-los, ens atrevim?

Estem aquí en silenci perquè no tenim res que dir, ens estem

presentant, estem aquí som les DONES EN PEU DE PAU.