Any nou, vida...nova o vella ?

   És ben coneguda l'expressió que posa títol a aquest escrit : Any nou, vida nova. També, són ben coneguts els propòsits de any nou. Quan arriba el nou any son moltes les persones que expressen que amb l'any que arriba, cal posar en marxa alguna cosa pendent, o nova. Son corrents els propòsits referents a la salud o sobre activitats que volem fer per l'any nou.

Aquest és un impuls molt saludable i potencialment molt profitós, encara que sovint poc aprofitat.

El temps te cicles que els veiem principalment amb les estacions. La natura té moments per fer les coses com veiem per poc observadors que siguem. Així, a l'hivern la natura descansa i algunes especies de plantes passen l'hivern al camp dins la terra per començar a florir a finals d'hivern o principi de primavera. A la primavera és l'època de florir, l'estiu de fructificar i la tardor de recollir. Tal i com, és també, en les qüestions humanes, diga-li projecte, intenció o propòsit. Hi ha un temps per madurar el propòsit, un altre per començar-lo i fer els primers passos, un altre de desenvolupament i finalment un moment per recollir els fruits. Cada temps doncs, te el seu caràcter i té les seves accions apropiades.

En el canvi d'any sentim que el temps ha passat. Que l'any que acaba ha portat coses i que el que arriba en portarà d'altres. I és el moment de manifestar els nostres desitjos per l'any nou.

Primer de tot, revisar l'any passat : que ha estat el millor de l'any ? Quina ha estat les decisions o accions que millors coses t'han portat ? De que et sents plenament content/a i repetiries ? Que no t'agrada i no vols més ? Quin reptes has afrontat ? Quines dificultats o obstacles has superat ? Que has aprés o descobert degut aquest reptes i dificultats ? L'any ha estat millor o pitjor del que volies quan va començar ? Quins propòsits has realitzat ? Quins han quedat pel camí o a mitges ? Quins encara son vius ? Dels vius, on passes ?

El canvi d'any és com ordenar una habitació o un garatge, hi ha coses que s'han de guardar, coses que s'han de llençar i coses que s'han de canviar de lloc, posar a mà, o bé, endreçar i encapsar per guardar-les un temps llarg. Hi ha idees o projectes que s'han de tancar i no pensar-hi més, deixar coses obertes i pendents xucla temps i atenció. Altres coses s'han analitzar, que volem fer, impulsar-les o deixar-les córrer. Altres s'han d'emprendre de nou i començar-les.

Per projectar l'any que comença : Quina és la teva major il·lusió per aquest any ? Que hauries d'aconseguir o fer per sentir-te molt feliç ? Com et vols sentir d'aquí un any quan aquest ja hagi quedat enredera ? Hi ha alguna necessitat que ara no estigui prou coberta ? A que dedicaràs el teu temps i la teva atenció durant l'any ? Hi ha alguna cosa que has posposat reiteradament que ja no pot esperar més ? Que trauries en relació l'any passat ? Que afegiries de nou ? Que augmentaries del que ja tens o fas ? Que reduiries o faries més petit ?

L'any està per fer, per estrenar, és com un full en blanc, tot potencial, tot possibilitats. La qüestió es escollir a quines volem donar vida, atenció i temps. És temps de formular objectius clars i complibles. Saps com ha de ser un objectiu per què és pugui complir ?

No m'agrada donar feina.

         

Aquesta és una expressió que sense ser general, ni vàlida per tothom, tampoc és estranya. Hi ha persones que, davant dels altres, prenen una posició que aquesta frase sintetitza de manera força encertada. Aquestes persones viuen en una gran manca d'autoestima o de valoració de sí mateixes, i, tot i que com sempre pot obeir a un desig sincer i real, majorment és una excusa. Per dir-ho així, tots ens donem de feina. I ja esta bé així, això, si tot va bé, ens fa humils i reforça els llaços afectius que tenim amb els nostres. Si mai sentiu algú que diu que no vol donar feina, feu-vos un favor: no us ho creieu d'entrada i fixeu-vos quina és la circumstancia de la que aquella persona diu que no vol donar feina. A vegades, no voler donar feina és una excusa per no haver de demanar. Les persones amb baixa autoestima sovint senten por o incomoditat davant de la idea de demanar, per exemple, un favor a altres persones encara que siguin del seu cercle familiar o d'amistats més íntimes. Per una banda, no creuen ser mereixedors de les atencions dels altres; per l'altre, temen que els diguin que no. L'excusa “es que no vull donar feina“ és una excusa molt excusadora, si s'entén dit d'aquesta manera. Vull dir, que és una excusa que sona molt bé: la persona es revesteix d'un curiós i fals sentit de responsabilitat i respecte de cara als altres. És una excusa que no només serveix per escapar-se de la incomoditat de demanar alguna cosa, sinó que també serveix per no haver d'abordar la qüestió de fons i de pes: com és que aquella persona ni s'estima a si mateixa ni es veu mereixedora de l'atenció i l'afecte, no ja dels altres de forma general sinó de persones familiars, properes i de la seva confiança? I per si tot això fos poc alhora com deia és una excusa que fa quedar l'interessat com una persona noble i valenta. És a dir, és una excusa molt perillosa perquè funciona molt bé.

Una altra cosa completament diferent és portar el propi pes, una responsabilitat que tots tenim. Compartir alguna experiència amb persones que porten el seu pes, és molt agradable. On tothom porta el seu pes sempre hi ha una mà disponible per ajudar. I qui porta el seu pes també sap que arriba el dia que no pots i que necessites ajuda i llavors es demana amb tota naturalitat i casi sempre poder ajudar a algú pròxim que ho demana, és motiu de satisfacció. A la gent mancada d'autoestima sovint els costa portar el seu pes i si no volen demanar ajuda és perquè ja l'han demanda moltes vegades encara que no s'adonin.

I ni que sigui perquè aquests és un bloc sobre coaching, deixeu-me dir que passar de “no vull donar feina” a portar el propi pes, hi ha camí, la qüestió es voler fer-lo i demanar ajuda a qui pot acompanyar el procés. Podria definir el coaching com el procés que converteix una excusa amb benestar.

Darrera una excusa sempre hi ha alguna cosa que voldríem si sabéssim com aconseguir-la, precisament per això ve l'excusa. Darrera l'excusa, el desig i la capacitat. La meva feina consisteix en fer aquest pont que cobreix l'espai entre l'excusa, per un costat, i el desig i la capacitat, per l'altre, i això ja és una qüestió de mètode i coneixement. Darrera l'excusa, el camí.

Construir-se.

En certa ocasió li vaig comentar a un conegut :

“ Vinc d'un seminari que és diu “Construyete “.

I això per a que serveix ? va dir ell.

Per aprendre a construir-me com a persona.

Que no ho estas, ja de construït ?

No del tot – vaig replicar. O no gaire hauria pogut dir.

D'alguna manera tots dos teníem la nostra part de raó. Al capdavall, tots passem on passem de les nostre vides, ja hi ha una colla de coses que hem fet per be nostre i dels que ens envolten. I en aquest sentit ja tenim una vida, més o menys, construïda. Si és que efectivament ha estat construir i no pas simplement, deixar-se portar per la corrent que es ben fàcil confondre's.

Per altre part, les nostre vides humanes sempre estan procés, en moviment, inclús per a moltes visions espirituals aquesta moviment segueix després d'abandonar aquesta terra.

Però sense anar tan enllà, podríem dir que som com una planta. Un cop la llavor és a la terra sempre creixerà, les plantes no estan mai parades com sabem els que fem hort. D'un dia per l'altre sembla que no passi res, però a copia d'acumular dies, van passant coses i apareixen fulles, flors i fruits.

Un cop la llavor és a la terra, la planta necessita ben poc per anar fent. Només cal anar a fer un vol al bosc per veure'n l'evidencia.

Les persones però som en això un mica diferents. Les persones tenim voluntat i intenció i això fa que a diferencia de la planta, les flors i els fruits que donarem depenen de nosaltres mateixos . Depen de que fem a través de la voluntat i la intenció – i més coses però no és pas qüestió aquí d'enumerar-les totes.

Així doncs, els humans ens construïm, que vol dir que som el fruit de les nostres accions, que ens convertim en allò que fem i així els fruits que donarem – a diferencia de la planta que ja esta determinat - depèn en la seva part més gran de nosaltres mateixos i dels camins que hem prés i els que hem deixat. De les coses a les que diem que si i de les coses a les que diem que no. Això sol , dir que si i que no quan toca, ja és tot un art. La nostre llibertat ens permet portar la nostre vida cap allà on desitgem. Compte, només permet, es a dir, tenim la possibilitat, no pas la garantia ! de crear una vida a l'altura de la nostra essència, una vida bona per a nosaltres mateixos, una vida fidel i respectuosa amb la llavor que portem a dintre. Això depèn enterament de nosaltres encara que els altres i les circumstancies, intervinguin també. Es com un viatge per mar, podem saber on anem però no exactament per on passarem i com serà el viatge.

El viatge més humà de tots és el viatge de construir-se i per això cal posar-hi intenció i per que la intenció fructifiqui, cal encaminar la voluntat i la força de la ment cap una direcció sincerament i encertada positiva.

Els humans som desmemoriats de mena – uns més que altres, ben be que ho sé – i fàcilment oblidem els nostre propòsits sobretot quan reclamen constància, mantenir-lo malgrat les circumstancies o be, els manca claredat. No és pot ser pacient i constant amb una cosa que no és clara o que es una imposició de la mena que sigui.

La tasca, doncs, de construir-se vol doncs encaminar en la direcció correcta la força vital de què disposem. I això suposa haver reflexionat sobre que fer, primer i com fer-ho després.

Però posar-nos a la tasca de construir la millor vida posible ens omple de satisfacció i legitim orgull. Res surt per casualitat , estar be, el que es diu be, be, be. Tampoc.

Com fer del 2013 un any esplendid ?

Per nadal, regala l'any que ve !!

Com fer del 2013 un any...

...esplèndid ?

Que hauria de passar perquè el 2013 fos un any autènticament especial per tu ?

Que ? Enfoca reptes, il·lusions, necessitats o somnis. Un 2013 esplèndid depèn del que tu fas i de com ho fas.

Com ? 4 hores de converses i exercicis sorprenents per connectar i enfocar.

Mètodes innovadors per buscar motivacions.

Dissenya un pla d'acció.

Formular objectius forts i motivadors que t'empenyin.

Orienta la força de la ment cap a objectius concrets i realitzables.

Troba idees i emocions possibilitadores.

Connecta amb els teus anhels més profunds i amb la manera de realitzar-los.

Quan ? 3 Sessions personals de 1h15m o un taller personalitzat 4 hores.

Aportació 100 euros.

Data : Quan vulguis, estic al teu servei. A Convenir.

Per a qui ? Dirigit a curiosos, inquiets, avorrits, inconformistes i atrevits. I per a tothom en general.

Qui ho fa ? A càrrec de Xavier Planagumà. Coach-PNL.// PNL Master Trainer.

Per a que ? Frueix de la vida és més tard del que creus.

On ? Olot, Centre Sant Rafel.

Sils, L'arbre de Sils. També Vic, Girona, Figueres, BCN.

Informació i inscripcions : 676 644 104 - xeviplanag@gmail.com

SantRafel17, C/ Sant Rafel 17 entresòl – 17800 – OLOT

creixementpersonal.blogspot.com

Com tenir una bona feina que t'agradi ?

Per nadal, regala feina !!

Com tenir una bona feina que t'agradi ?

Que suposaria per a tu poder dedicar-te al que més t'agrada ?

Que ? Cada dia que passa és més difícil que et donin feina.

Dóna-te-la tu mateix/a.

Com ? 4 hores de converses i exercicis sorprenents per connectar i enfocar.

Connecta amb les teves capacitats ocultes o no.

Utilitza les teves il·lusions per motivar-te.

Amplia la mirada.

Aprèn a pensar creativament, mes enllà de normes i hàbits establerts.

Passa de la visió a l'acció.

Quan ? 3 Sessions personals de 1h15m o un taller personalitzat 4 hores.

Aportació 100 euros.

Data : Quan vulguis, estic al teu servei.

Per a qui ? Dirigit a persones sense feina o que volen canviar.

Qui ho fa ? A càrrec de Xavier Planagumà. Coach-PNL.// PNL Master Trainer.

Per a que ? Frueix de la vida és més tard del que creus.

On ? Olot, Centre Sant Rafel.

Sils, L'arbre de Sils.

També Vic, Girona, Figueres, BCN.

Informació i inscripcions : 676 644 104 - xeviplanag@gmail.com

SantRafel17, C/ Sant Rafel 17 entresòl – 17800 – OLOT

creixementpersonal.blogspot.com