L'esclavitud voluntària, l'esclau modern.

* tema proposat per Atticus Crow Lee responen a la meva petició a Facebook.

" La clau de l'esclavitud moderna és que no ho sembla, l'esclau no ho sap que la manera 

com viu és esclavitzadora." 

 

    L'esclavitud moderna te dos peus que l'aguanten : Per un costat, una estructura de poder, de govern i de representació que no és al servei de les persones sinó d'una aristocràcia amagada -com anem veient cada dia - i per l'altre, la tolerància, auto-indulgencia i complaença ( o la ignorància, la mala fe o el servilisme ) de la majoria davant d'això. Sempre és més fàcil i descansat acceptar a desgrat que donar resposta. El que dona resp0sta és el responsable. La llibertat – i això la cultura racionalista/progressista ho ha explicat molt poc – és un dels màxims valors de la condició humana però no és regala, ni és té. Les persones no neixem lliures, neixem amb el potencial d'esdevenir lliures, és a dir, la llibertat es com comprar un armari a Ikea, no ve muntat, s'ha de muntar. La llibertat és una tasca a fer durant la vida. 

    La vida humana és productiva, és a dir, produeix resultats. Un o altre però en produeix .

Morir en un accident de tràfic per conduir alcoholitzat o una família feliç son dos exemples polaritzats de resultats d'una vida, ben diferents en naturalesa i interès però resultats, al capdavall. Fa uns tres anys, crec recordar, l'actualitat ens va posar davant del nas, un exemple palmari. Amb pocs dies de diferencia varen morir Micahel Jackson i Vicenç Ferrer. Dos exemples de fruits que dona la vida ben diferents- L'un Jackson, l'exemple del talent innat – tenia una veu prodigiosa i angelical - malmenat en una carrera desenfrenada cap al diner, la fama i l'hedonisme, l'altre Ferrer, la vida d'origen humil que amb paciència i dedicació a causa justa i noble dona uns fruits extraordinaris i admirables. Michael va ser un esclau del show business i dels seus desitjos infantils ( fer creure que la felicitat es realitzar tota mena de desitjos sense distinció, és la forma com es manifesta la dominació moderna com veiem cada dia en la publicitat. De desitjos n'hi ha de diferents menes, a alguns més val no fer-los gaire cas ni que ocupin cap espai en el nostre esperit.); Vicenç, un home que va construir la seva llibertat, pas a pas, dia a dia, amb obstinació i mantinguen el seu propòsit. L'home ( i la dona ) moderns son esclaus de la ignorància de si mateixos, de la ignorància del seu poder personal, de les seves capacitats i dons, de la seva condició d'éssers creadors i creatius.

     Com pot ser lliure aquell que no és coneix a si mateix, que és ignorant del seu mon intern, es a dir, d'una part essencial de si mateix, de la seva ànima i d'allò que el forma i els seus processos i moviments. Aquell que no té domini de si. Pot cultivar pomeres algú que no en sap res de res ? No, veritat ? Com pot cultivar la seva llibertat algú que no s'adona de si mateix? Que no coneix les seves emocions i on el porten, els seus dons, que no te fermesa per formular un propòsit i sostenir-lo davant el anar i venir de les circumstancies, que es massa rígid o massa tou. Que no s'adona dels seus pensaments i accepta fer una vida d'actes buits com córrer més que un altre o treballar només per diners. L'home modern es un subjecte passiu, algú l'ha d'informar , algú l'ha de representar, algú a d'educar els seus fills, algú l'ha de curar, algú ha de garantir la seva vellesa etc, etc...és algú que no té la seva vida a les seves mans. L'home modern és esclau perquè ha oblidat que la llibertat no és una situació juridico-política ( encara que hi hagi circumstancies juridico-politiques més o menys favorables a la llibertat) sinó un estat de l'esperit, un home lliure no deixa de ser-ho ni a la presó com demostren gent com Nelson Mandela o Ghandi per dir-ne dos.

     L'home modern és esclau perquè creu que Ghandi o Mandela son éssers especials que ell mai serà, i no s'adona que son tan homes com ell mateix i que el que els va fer diferents és el fruit que produïren en les seves vides i la voluntat que en tot moment van tenir de fer-ho. El dia que van néixer no tenien gaire res d'especial, el dia de la seva mort, si. Gandhi o Mandela van néixer com qualsevol de nosaltres, la seva vida i els seus fruits els van fer admirables. I lliures.

L'home i la dona moderns son esclaus perquè es conformen amb una vida petita o amb un tros petit de la vida que han rebut.

La gloria de l'esclau és la rebel·lió i la meva, haver abordat aquest tema que és d'aquells que no s'acaben. Agraïr la inspiració.