Més enllà de la vida, la pel·lícula.

Ahir vaig anar a veure aquesta peli. És un pel·lícula que narra la història d'un incomprensió. La incomprensió d'aquesta societat en el que hi ha – o hi pugui haver si sou més escèptics – més enllà de la vida. La doble incomprensió interna i externa. La incomprensió que pateix el mèdium que no sap que fer amb la seva capacitat de visió i que el fa malviure, la incomprensió que pateix la periodista que davant de l'experiència viscuda, sentida i completament real xoca a amb l'escepticisme, quasi sempre, i la mofa, a vegades, dels seus interlocutors. A mencionar un diàleg quan parla amb el seu company sentimental/professional. Ella expressa la seva perplexitat i el seu no saber que fer-ne i ell contesta : “ recorda que vas rebre un cop al cap.” Que ben retratat ! Que familiar em sona! Qualsevol escusa és bona per negar l'evidencia. La incomprensió del nen que busca respostes i només troba que bocasses que abusen d'aquesta situació. Evidentment, el que hi ha més enllà de la vida és un autentic drama per a la societat materialista però es tracta de adonar-se que el materialisme individualista només és una opció de les possibles. La incomprensió que expressa la doctora de la clínica que visita la periodista, quan diu : “ potser vostè trobarà la manera, jo només he trobat el tancament dels meus col·legues – i afegeix – la seva actitud és completament irracional. Agrair al Senyor Clint Eastwood, una pel·lícula tan clara sobre aquests tema que costa tan de pair. Hi retrata el que fem, tan els que ho viuen en primera persona com els que no volen mirar. S'ha dit moltes vegades, qui té por de morir és que té por de viure.