Iguals o diferents ?

És fàcil sentir a dir que tots som iguals. És una afirmació corrent que molts haureu sentit, inclús potser, que us hi identifiqueu. I es clar, ja hi ha raons per dir que som iguals. La llista de coses que compartim és prou llarga i té prou pes com per fer aquesta afirmació. Alhora que dic això, he iniciat aquest redactat amb la intenció d'exposar que tantes vegades aquesta afirmació ens ha portat a creure que som iguals en allò que fem i encara sovint, ens empassem que som iguals amb tot. Es clar que tots tenim emocions, per exemple, i el fet tenir emocions és una cosa que compartim però alhora aquestes emocions ni les vivim igual ni els donem la mateixa importància. I qui diu emocions diu tantes altres coses : pensaments, valors, criteris, etc, etc.

Això ens porta a molts conflictes en les relacions humanes : es molt fàcil, molt de debò caure en el següent parany : com que som iguals, els altres fan com jo. Tots tendim, com a primer impuls, de forma inconscient – no a creure – sinó a donar per entès, donar per sabut com una cosa ja feta, sense cap mena de reflexió pel mig, que els altres son iguals i per tant, es evident que fan com jo. Això ho deia suara, dona peu a tota mena de malentesos. L'inconscient tendeix a agafar aquesta frase com a veritat, tal cual, sense matisos.

L'altre dia, reflexionant en veu alta varem adonar-nos del següent. Com que un té molta empatia, fàcilment cau en la temptació de creure que tothom igualment en té molta. I a actuar en conseqüència per tant com que tothom té molta empatia vers els altres, es una persona que ni pregunta ni demana, quasi mai i sempre dona per suposat que els altres a traves de la seva empatia ja s'han adonat del que passa. L'altre és una persona que sempre sap que fa i que vol, sempre en porta alguna de cap. I fa el contrari, preguntar i demanar fins a marejar perquè dona per entès que els altres com ell mateix, sempre saben que fan i que volen.

Són exemples de projecció de la pròpia veritat, allò que es dona per suposat i que per tant, s'explica o poc o gens i de com aquesta veritat interna esdevé, no només una cosa que passa pel cap sinó que es converteix en comportaments concrets en la vida de cada dia de les persones d'aquests exemple i a les altres, que amb una cosa o altre, ens passa a tots. El senyor que no pregunta , sovint es queixa que els altres no l'entenen i això sol ser una font de conflictes amb els altres. L'altre, sempre exigeix als altres que coneguin la resposta a les seves preguntes i això el porta a enfadar-se amb els altres per no saber que porten entre mans com ell.

Si penséssim que som diferents i no pas iguals, això ens ajudaria a veure i a conviure amb les nostres diferencies. I ens estalviaríem una bona colla d'emprenyades...

Dones en peu de pau. Manifest.

Benvolgudes germanes, despertem d'aquest somni de tants anys……Què és això al que cridem “viure”? parem-nos un moment i pensem com estem vivint, com és que ens estan fent creure que “això” és “vida”?, com “vivim” el nostre *dia a *dia?, de debò creiem que hem nascut per a això?

Per favor no ens deixem enganyar una altra vegada més, nosaltres no hem vingut aquí per ser “competitives”, no estem aquí per ser “poderoses”, no tenim perquè ser “executives agressives”, no

volem ser igual que els homes perquè no ho som, no hem nascut per “treballar” per a ningú més que per a nosaltres i les nostres famílies, les nostres tribus, els nostres pobles….no estem aquí per deixar als nostres fills a la guarderia i que els cuidin i els eduquin altres persones……ni per tenir als nostres pares a l’asil. Què ens està passant? On estem les dones? En què pensen les nostres ments?

Com han aconseguit “acomodar-nos” o millor dit *atontarnos d'aquesta manera?, ens enganyen una vegada i una altra i nosaltres ens deixem enganyar….no estem aquí per a això!!!, nosaltres, les dones, les Guardianes de la Terra, estem aquí per portar la Pau a aquest Planeta, per compartir l'Amor Incondicional, per cuidar el Foc de la Llar, per Nodrir, per Reunir a les nostres famílies, educar als nostres fills i filles com a éssers humans en evolució….no ens deixem enganyar una altra vegada….per VIURE no precisem tota aquesta trama en la qual ens han volgut ficar , les dones podem canviar el món i juntes teixir una altra VIDA, necessitem sortir de *Matrix i deixar totes aquestes “comoditats” que ens incomoden tant perquè ens lliguen a la cadena de la dependència, tirem els

televisors, deixem de comprar els diaris, apartem-nos de les “notícies” que ens fan creure qualsevol cosa que surti en els mitjans informatius i que manipulen perquè ens les creiem …..realment estem vivint una pel·lícula en la qual ni tan sols som nosaltres les protagonistes.

Nosaltres no volem “governar” ni ser “governades” perquè nosaltres som comunitàries, nosaltres volem embellir qualsevol lloc en el qual estiguem perquè sabem fer-ho, nosaltres no volem guerres

perquè sabem el que val la Vida que portem una vegada i una altra en els nostres ventres a aquest món, nosaltres no volem queixar-nos perquè no som víctimes de res, nosaltres volem acompanyar als nostres fills en el seu creixement respectant l'Ésser de cadascun, volem agrair la Vida que ens van donar el nostre pares cuidant-los quan siguin ancians, volem seguir sent alegres com sempre vam ser,

volem cantar i explicar històries amb els nostres cants, transmetre el nostre coneixement als nostres fills i néts, volem agrair a la Terra pels seus aliments, al Sol per la seva llum i calor, a l'Aigua per

la seva neteja en els nostres cossos i en la nostra ànima , a l'Aire perquè ens porta la cura dels nostres problemes en cada respiració Per això agraïm als governs de tot el món per ensenyar-nos l'absurd

del seu domini i adonar-nos que nosaltres no volem ser governades sinó *autogobernades en la veritat i la justícia i això ho dictem nosaltres, tenim el Poder de TRANSFORMAR qualsevol cosa i qualsevol situació amb la nostra alegria i amb la nostra perseverança.

Anem a transformar les carabasses en carrosses, als gripaus en *Prínceps Blaus, anem a transformar la misèria en Abundància, el dolor en Benestar, la tristesa en Alegria, els conflictes en Acords, la guerra en Pau, anem a transformar-NOS!!!!!

Per favor germanes, no perdem els nostres dons, anem a treure'ls dels baguls, anem a creure'ns-els i a usar-los, ens atrevim?

Estem aquí en silenci perquè no tenim res que dir, ens estem

presentant, estem aquí som les DONES EN PEU DE PAU.