Sabia el que volia o aixi ho creia, però no sabia qui em podia ajudar a
millorar-ho. No tenia clar quina opció era la millor, si anar amb un
psicòleg o amb un coach...després de dies i de mirar diferents vídeos
em
vaig decidir anar a demanar una visita amb en Xavier. No tenia molt
clar si era la millor opció, recordo la primera sessió, la qual em va
costar obrir-me, amb els dies, les sessions i reflexionant amb les
paraules d'en Xavier...posant en practica el que m'explicava me'n vaig
adonar que tenia raó i que tot anava a millor. Si seguia els seus
consells tot era mes fàcil, va ser quan vaig tenir clar que havia
escollit la millor opció! Em va ajudar a fer un pas endavant, analitzant
les situacions, veient els meus errors i ensenyant-me com els podia
canviar i millorar...a dia d'avui ho aplico tant a la feina com a casa i
tot es molt mes fàcil!
Les sessió de coaching, sigui presencial o una videotrucada per skype,
he de reconèixer que s'ha convertit en una de les meves activitats
preferides setmanals. I perquè? Perquè tanta emoció i interés en
explicar la teva vida a una altra persona? -això és el típic comentari
que em fan aquells qui no reben coaching-. Doncs pels següents motius.
Espero amb emoció i il.lusió la meva sessió amb en Xevi perquè durant
aquella estona sé que algú m'està escoltant de veritat; perquè els meus
somnis aparentment impossibles, es converteixen en projectes possibles
-mostra d'això, ara visc a NYC-; perquè descobreixo cada vegada una mica
més de la immensitat del què sóc, amb les meves llums i les meves
foscors; perquè m'ajuda a centrar-me, a escoltar-me, sentir-me, fer-me
cas i agafar energies i calma per continuar en el meu camí; perquè
m'ajuda a relativitzar les coses quan estic donant voltes en espiral en
un mateix pensament; perquè em purifica; perquè em dóna eines per a
viure millor i sobretot, perquè després de cada sessió amb en Xevi, he
fet un pas, a vegades més gran, a vegades més petit, per a ser més jo,
més Laura, més llum. Per això, t'estaré sempre agraïda.
Eva.
Laura.
“En
plena etapa de transició de la meva vida, necessitava trobar algú que
m’acompanyés i fes possible que jo pogués superar els obstacles
profunds i arragiats que em condicionaven en el meu dia a dia i a més
em calia algú que m’ajudés a avançar cap als meus objectius. Fent el
seu taller de PNL em vaig adonar que en Xavier era la persona que em
sabria entendre. De seguida, vaig veure en ell la combinació de bon
professional i de la seva qualitat humana. I així ha estat, s’ha adaptat
a la meva demanda, gens fàcil i molt concreta, i ha estat capaç en
cada sessió d’entregar-se i guiar-me d’ una manera planera, apropant-se
rapidament al punt de la meva dificultat. En tot moment m’ha atés des
de la calidesa, de l’humiltat i gràcies a la seva sensibilitat m’ha fet
sentir molt còmode. Al llarg de les sessions, he experimentat
vivències molt emotives i molt bones sensacions, en bona part degut a
les eines i tècniques que ell aplica, sempre possibilitadores i
enfocades des de l’optimisme i la visió positiva. Nomes tinc paraules
d’agraïment vist els resultats, que han estat espectaculars. He confiat
en el seu saber fer i ha estat un èxit. Xavier, gràcies per ser-hi, gràcies per haver compartit amb mi aquests moments tant especials, de tot cor.
Bet.”
" ...per
mi el coaching????? una solució a la meva vida, ja no penso com abans, afronto
problemes amb més calma, tinc clar l'objectiu i tots els entrebancs que em
trobo pel mig els soluciono sense perdre de vista on vull arribar i ho
aconsegueixo tot. Ara m'escolto a mi mateixa i els comentaris gratuïts de
l'altre gent ni els qüestiono si em senten malament, m'aparto de la gent que no
m'aporta res i m'ajunto amb la gent que vull de veritat. Penso i parlo més de mi
mateixa i els problemes que tenen altres sense que jo no hi estigui implicada
deixo que s'ho solucionin ells, això no vol dir que no ajudi a ningú i que no
pensi amb ningú però jo no sabia qui era jo i qui volia ser, degut a només
solucionar lo dels altres i en canvi gràcies al coaching a en Xavier i jo ara
soc la Gemma.
Un gir a la
meva vida, tinc el negoci que sempre havia volgut, la meva família més unida i
més sana, .... Ara començo a ser
feliç."
Gemma P.
Ja han passat
uns quants anys des de que vàrem fer les sessions de coaching. Curiosament
recordo moments i sensacions viscudes molt vívidament. Em vas ajudar molt a
descobrir-me i a clarificar objectius, alguns dels quals no van tardar a
realitzar-se.
En
queda en permanència una nova manera d'enfocar els esdeveniments, més global i
sense judicis.
De
fet, una bona pràctica seria començar l'any amb unes sessions de coaching,
fixar el rumb de la propera singladura per la vida.
Francesc.
Vaig
recórrer al centre en un moment difícil de la meva vida, I us asseguro que hi
ha un abans i un després des de llavors, mentalment parlant. Ara, soc capaç de
raonar situacions que aparentment no tenen sortida, soc capaç d'assumir les conseqüències
dels meus actes de manera coherent, de dir prou abans de tocar fons, i de
sortir convençuda de qualsevol batalla.
S'ha acabat
acusar als altres del meu estat i sobretot d'anar de víctima. No vol dir que no
m'entrebanqui, però si que m'aixeco ràpidament de qualsevol entrebancada.
Montserrat.
Jo vaig anar
amb en Xavier mogut per la curiositat i l'escepticisme. Pensava trobar-me una
mena de bruixot post-apocalíptic. Però em va sorprendre molt les meves
reaccions davant la seva capacitat de fer-me veure més enllà del que jo
pensava. Va aconseguir que afrontés els problemes a la feina i alguns de
personals amb una tranquil·litat que no havia pogut aconseguir mai, i haig de
reconèixer que fins i tot vaig tenir mitja por quan vaig tenir la sensació de
que entenia molt més les coses que em passaven. Ha donat un gir a la meva vida
de 180 graus.Certament. Gràcies.
Jordi M.
...malgrat ser
molt intens al seu moment, ara amb el temps, els records queden més esmorteïts,
però farem un petit esforç.
Recordo que vam
trobar un ambient càlid, receptiu, confortable i sincer, en què es podia
explicar l'experiència, analitzar-la, i acabar entenent-la una mica, fins
acabar assimilant-la i integrant-la, per seguir endavant.
No recordo cap
sessió especialment dolenta i sí algunes d'especials, en què sorties millor de
com havies entrat.
Ara amb el
temps, acabes veient que les experiències que la vida et lliura, així com les
emocions, no n'hi ha cap de dolenta ni bona per se, sinó que simplement tot depèn
de com les païm. És per això que he après (i encara continuo aprenent) a
assimilar-les totes com a bones, des d'una perspectiva vital (en el sentit de
tots els anys de la nostra vida, fins i tot els que han de venir), que totes
ens permeten de conèixer-nos i apropar-nos, així com també als que ens envolten
i ens estimen.
Jose Luis.
Vaig anar a les
sessions de coaching amb en Xavier Planagumà ja fa un cert temps. Varen ser uns
pocs mesos: un hivern més o menys. Les sessions em varen servir per a fer una
parada i una posterior reflexió. No vull parlar del mètode, sinó del que jo
vaig viure. I, certament, va ser curiós passar d’un cert escepticisme inicial a
una sensació de, a nivell personal, desmuntar certs prejudicis, canviar
preferències i desbloquejar portes que semblaven tancades per un procés
que a hores d’ara encara no m’he sabut explicar. En qualsevol cas, les sessions
em suposaren poder reprendre un contacte amb mi mateix que havia quedat amagat
sota capes circumstancials canviants però que mai s’acaben. Penso que ha estat
una experiència profitosa.
Pep.
M'has ajudat a treure'm la llauna, a ser jo mateixa i no amagar-me del cos i
del cor. A ser més persona. M'has ensenyat coses que sabia però no reconeixia.
Volia viure una vida que no m'agradava. Ara, valoro que sóc, que faig, m'exigia
més del que podia fer. M'has ajudat a fer-me la persona que vull ser.
Maria X.
Bé, amb
el Xavier el que he après, es a connectar amb les meves emocions i mirar què hi
ha darrera d'elles. A distingir entre les emocions, si elles em dominen i
i aprendre a gestionar-les, es a dir : un cop les identifiques siguin les que
siguin donar-les-hi la benvinguda acceptar-les i deixar-les fluir. També a
aprendre què hi ha darrera de cada emoció i el missatge que ens porta una
d'elles. Saber que tots tenim llum i ombres i que les ombres també son un
tresor perquè elles també ens ensenyen.
També he après a no estar ancorada en elles, en aquelles emocions que ens
atrapen i ens fan veure i sentir des del egoisme, i per tant, estar contínuament
en un bucle.
Que les nostres pors estan allà per aprendre a superar-nos i que moltes les
alimentem amb projeccions mentals.
Que quasi tot el que hem après des de petits han relacionat amb les vivències
i experiències dels nostres pares i familiars i que a els no els podem culpar
de tot el que ens passa perquè no ho han sabut gestionar d'altre manera.
I que ara tots tenim l'oportunitat d'entrar dins nostre i redescobrir-nos i
trencar amb els patrons i creences que hem après i ja no ens serveixen. A ser
nosaltres i sentir-nos bé tal com som, es a dir a acceptar-nos!!!
Gemma Soldevila.
Vaig
arribar al Centre Sant Rafel atret per unes paraules que havia llegit en un
fulletó publicitari del centre i que m'havien cridat l'atenció. No les recordo
exatament però sí que sé que hi sortia la paraula "acompanyar" entre
d'altres. Em va semblar sugerent i potser el que buscava. "Suggerent"
i "acompanyar" em semblen les paraules que més s'adiuen a
l'experiència d'uns quatre o cinc mesos de sessions de coaching amb en Xavier.
Durant aquests mesos treballant alguns aspectes de la meva vida em vaig sentir
escoltat i acompanyat, i això, més algunes suggeriments, va fer que algunes
interioritats es "moguessin" de lloc, que alguns anhels agafessin
embranzida, que algunes necessitats es materialitzessin…
Roger.
Un exemple
de l’eficàcia d'una sola sessió de Trance Generatiu.
" Com vas
dir-me en la sessió, t'explico una miqueta com estic, espero explicar-me bé,
doncs estic en un moment un tant estrany.
En general
estic bastant millor, i ja no em venen "ploraneres explosives".
Per altra banda
si que he estat bastant neguitosa en referència a la meva vida, sobre aspectes
que no estan resolts i que ara estan a prova. Externament intento mantenir la
calma, però internament hi ha fonaments que s'estan derruint mentre algunes
forces volen mantenir el seu posicionament o poder i em sembla percebre que no
són més que fantasmes, encara que de moment no sé com fer que desapareixin,
suposo que si no els hi faig massa cas se n'aniran. No em fan por, tot i que no
em són gens agradables.
(Parlo bastant
metafòric doncs si no sé com explicar-me. Els fantasmes són els patrons de
comportament, les creences, els xips gravats en el subconscient, els anhels, el
dolor ancestral que agobia, etc. Tot això és molt difícil de canviar i moltes
vegades imagino que canviant de terra tot serà diferent i potser no és
més que un voler fugir, en realitat aquí m'ofego i provaré de marxar uns dies i
prendre distància a veure si puc "respirar" millor).
Les imatges que
vaig poder vivenciar durant la hipnosi em fan de referent, tal com vas dir les
vaig dibuixar i són per mi una mena de mapa del tresor. No et sé dir amb
paraules doncs tot i que em sembla comprendre-ho tot a l'hora són un misteri
gran com la vida mateixa. A voltes me n'oblido i és bona senyal, a voltes em
són medecina doncs en elles hi ha alguna cosa que em cura l'ànima i em calmen
el neguit i sento com si em volguessin descarregar de lo superflu i de tanta
complexitat que no sé d'on ve (suposo que és la ment) i portar-me a la
senzillesa i a allò més elemental.
Gràcies.
Gràcies de tot cor pel teu treball. M'ha fet molt de bé.
"
Gloria.
El dia que vaig conèixer al meu amic Xavier,
estava en un punt de la meva vida, en que em trobava desorientat i confós. Va
ser un personatge intuïtiu que va observar que havia dintre de mi, no només va
veure la part exterior, aquesta va ser la diferencia amb comparació altres
terapeutes que jo havia conegut : conscient de la realitat i dels vaivé
d’aquesta societat contemporània. A partir d’aquell moment, la meva vida, el
cos, les emocions i les seves afliccions estan mes vives i presents en mi. La
meva vida ha millorat considerablement en la salut, l’estat d’ànim i,
alhora, de realitzar activitats diàries. Mantenir-me en equilibri amb el
meu propi cos i les emocions destructives. Fantàstic !! Alegria de viure amb
presencia, aquí i ara. Viure lliure, acceptació dels altres i de mi mateix.
Jordi.
...i al intentar retorna aquell passat el Xavier va saber atendre i entendre les meves necessitats, aportat silencies a ja on havia caos, permetem compartir la nostre capacitat de vivència la vida, i dona els tocs necessaris, per sustentar el acompanyament en el camí que recorreguem junts, la aportació a sigut lleial, i li estic profundament agraït de haver me atès.
Joan.
…saps que
les persones aprenem de nosaltres mateixos, però sense els altres hi ha moltes
coses que no podem aprendre.
El que vull dir, es que, sense una altre persona que ens acompanyi en el nostre camí de ser persones, hi ha coses que per mes que vulguem sols no hi podem arribar.
El que vull dir, es que, sense una altre persona que ens acompanyi en el nostre camí de ser persones, hi ha coses que per mes que vulguem sols no hi podem arribar.
De
veritat per mi com diuen els tibetans, ets un gran mestre, molt intel·ligent i
m'ajudes molt, merci.
Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada