Cites de "Manual de vida" de Epictet.

És un acte propi d'un individu sense educació el fet d'acusar als altres d'aquelles coses que ell mateix fa malament. Aquell que ha començat a educar-se s'acusa ell mateix. Aquell qui ja està educat ni acusa els altres ni 's'acusa ell mateix. 

Pensa-ho. ¿ Que és realment teu ? L'us que fas de les idees, recursos i oportunitats que se't presenten. Tens llibres ? Llegeix-los. Apren d'ells. Aplica la seva sabiduria. Tens coneixements especialitzats ? Empleals a fons i amb bon fi. Tens eines ? Treu-les de la caixa i construiexi i repara coses. Tens una bona idea ? Profunditza en ella i du-la a terme. Treu el teu major profit del que tens, del que és realment teu. 

Hem de ser líders de nosaltres mateixos ?

Tots necessitem ser líders, almenys de si mateix ?- em pregunta un noi jove. 

Contesto :  

Una veritat com una muntanya !!!! Que et sembla a tu aquesta : Sigues artista, com a mínim de la teva vida...

  

Aquestes frases parlen d'una cosa ben important : depèn de nosaltres mateixos ser protagonistes de la nostre vida i no pas deixar-nos portar per la corrent. Ens hem d'atrevir a ser allò que volem ser, allò que ens dona plenitud - te sentit per tu aquesta paraula ? - i allò que ens permet ser útils a nosaltres mateixos i als que ens envolten i estimem. 

No podem ni hem de voler ser marionetes de les circumstancies o del mon...o de la nostre part fosca... I si això es important per tots, ho és més encara pels joves que teniu la oportunitat de construir-vos una vida magnifica i única. 

Cuida de tu mateix, de la teva persona, es on viuràs la resta de la teva vida... T'explico un secret les respostes estan a dintre teu...

L'important viatge d'exploració.

           Thomas Merton va escriure : " Què en traiem de viatjar a la lluna, si no podem creuar l'abisme que ens separa de nosaltres mateixos ? Aquest és el més important de tots els viatges d'exploració i, sense aquest, tots els altres són no només estèrils, sinó també desastrosos." Cada minut que passa gastem milions de dòlars entrenant persones per matar i destruir, en bombes, avions i míssils. Però, en comparació, gairebé no gastem res per ensenyar a les persones la vertadera natura de la vida i la mort i ajudar-les, per quan els arribi el moment de la mort, a frontar i comprendre allò que els està succeint. Quina situació més trista i aterradora, i com deixa en evidència la nostra gran ignorància i falta de vertader amor per nosaltres mateixos i per els altres ! Per damunt de tot, resó perquè aquests llibre pugui contribuir d'alguna manera, per petita que sigui, a canviar aquesta situació al món i a despertar a tantes persones com sigui possible la necessitat urgent de transformació espiritual, i fer-nos responsables de nosaltres mateixos i els altres. Tots som budes en potència, i tots desitgem viure i morir en pau. Quan arribarà la humanitat a comprendre aquest fet i a crear una societat que reflecteixi vertaderament comprensió senzilla i sagrada en tots els seus aspectes i activitats ? Sense això quin valor té la vida ? I sense això, com podem morir bé ?

                                                             El llibre tibetà de la vida i la mort. Sogyal Rimpotxé. Ed. Dipankara.

Guiar-me d’ una manera planera. Testimoni

“En plena etapa de transició de la meva vida, necessitava trobar algú que m’acompanyés i fes possible que jo pogués superar  els obstacles profunds i arragiats que em condicionaven en el  meu dia a dia i  a més em calia algú que m’ajudés a avançar cap als  meus objectius. Fent el seu   taller de PNL em vaig adonar que en Xavier era la persona que em sabria entendre. De seguida, vaig veure en ell la combinació de bon professional i de la seva qualitat humana. I així ha estat, s’ha adaptat a la meva demanda, gens fàcil  i molt concreta, i ha estat capaç en cada sessió d’entregar-se i  guiar-me d’ una manera planera, apropant-se rapidament al punt de la meva dificultat. En tot moment m’ha atés des de la calidesa, de l’humiltat i gràcies a la seva sensibilitat m’ha fet sentir molt còmode. Al llarg de les  sessions, he experimentat  vivències molt emotives i molt bones sensacions, en bona part degut a les eines i  tècniques que ell aplica, sempre possibilitadores i enfocades des de l’optimisme i la visió positiva. Nomes tinc paraules d’agraïment vist els resultats, que han estat espectaculars. He confiat en el seu saber fer i ha estat un èxit. Xavier, gràcies per ser-hi, gràcies per haver compartit amb mi aquests moments tant especials, de tot cor. Bet.”

Et visitaran.

Totes les experiències bàsiques del ser humà et visitaran una i altre vegada. No pots fer res per evitar-ho : simplement per estar viu et tocaran repetidament per la tristesa, la felicitat, la ira, la alegria, la decepció i així successivament. Ningú escapa a aquestes experiències, però cada persona – tan com cada cultura, família o relació – desenvolupen formes particulars d’entendre-les i de relacionar-s’hi. Algunes d’aquestes formes son útils i permeten el creixement. Altres resulten inútils i produeixen el que en podem dir sofriment inútil. El nostre ( és refereix a coachs i terapeutes ) desafiament consisteix en ajudar a la gent a desenvolupar maneres d’acceptar, de “estar amb” i d’aprendre de cada experiència que la vida posa en el camí.

(...)

        El riu de la vida porta sofriment i alegries. ...és crucial ser capaç de sentir i d’estar amb tots dos. Resulta fàcil quedar atrapat en un dels dos aspectes i ignorar l’altre. Per exemple, la teràpia tradicional sol enfocar-se en el sofriment i el dolor de la persona, i passa per alt els punts forts, els recursos, i la felicitat del mon del client. Els mètodes orientats cap a la solució i altres plantejaments contemporanis corren els risc d’ignorar i rebutjar el sofriment de la persona i del món.

El mapa no és el territori.

La PNL postula que tots tenim la nostre pròpia visió del món, així com que aquesta visió es basa en mapes interns que hem anat construint a traves del nostre llenguatge i dels nostres sistemes de representació, com a resultat de les nostres experiències vitals individuals.  Som  aquesta mapes lingüístics, els que determinaran, més que la pròpia realitat com interpretarem el món que ens rodeja, com reaccionem, quin significat extraurem de les nostres experiències i comportaments.  

Les persones que responen creativament i funcionen amb eficàcia ...son les que tenen una representació o model rics de la seva situació, en la que perceben un ampli ventall de possibilitats, on escollir la seva acció. Les altres creuen tenir poques opcions, cap de les quals atractiva...Hem descobert que no és que el món sigui massa limitat per a elles, o que no disposin d’opcions sinó que és bloquegen i no poden veure les opcions i possibilitats que s’obren al davant seu, degut a que no encaixen amb els seus models del món.

Per això, es important que expandim contínuament els nostres mapes del món. Donada una mateixa realitat, si enriqueixes o expandeixes el teu mapa del món podràs percebre mes opcions disponibles. Como a resultat d’això, actuaràs amb major eficàcia i major saviesa, sigui el que sigui el que estàs fent. La PNL és una eina per ajudar a ampliar i enriquir el mapes interns de la realitat. Com més extens i ric és el teu mapa del món, més possibilitats tens per manejar els reptes que se’t plantegin.

Cap mapa es intrínsecament millor, vertader, correcte, bo o real que un altre. El que succeeix és que les persones més eficaces son aquelles que el seu mapa del món els permet percebre el major nombre de possibilitats i perspectives. La seva forma de percebre el món, organitzar-se i respondre és molt més rica.

Els nostres mapes del món poden ser contrastats amb la nostre experiència en el món.

“Experiència” és refereix aquí al procés d’experimentar, sentir i percebre tan el món que ens rodeja com la manera com hi reaccionem.  La nostre experiència sobre una posta de sol, de una discussió, o de unes vacances estan directament relacionats amb la nostre percepció personal d’aquests fets com de la nostre participació en ells. Segons la PNL, les nostres experiències es construeixen a partir de la informació sobre el medi extern que rebem a traves dels òrgans sensorials, junt amb els records, les fantasies, les sensacions i emocions associades que emergeixen de el nostre interior.

A més de la experiència procedent dels sentits, els humans tenim també una xarxa interna de informació i coneixement, construïda a partir de les experiències generades internament, tals com pensaments, les creences, els valors i el sentit de si. Aquesta xarxa interna de coneixement genera una altre sèrie de filtres “interns” que enfoquen i dirigeixen els nostre sentits que actuen també, per eliminar, distorsionar i generalitzar les dades rebudes a través d’ells.

El poder de la Palabra. Robert Dilts. Ed Urano.  

La vida ens persegueix.

...el riu de la vida ens travessa a tots, portant-nos totes les experiències conegudes per la humanitat. En aquest sentit, la vida ens persegueix, ajudant-nos a ser cada vegada més humans. No podem enganyar la vida : no podem evitar les experiències bàsiques de por, alegria, ira, tristesa, excitació, enveja i així successivament. La qüestió bàsica és la relació amb aquest riu de la vida. Podem témer-lo i provar de parar-lo amb un dic, ignorar-lo i explotar-lo, o acceptar-lo i col·laborar amb ell. A aquesta darrera habilitat relacional li donem el nom d’amor.      

La valentia de amar. Stephen Gilligan.

Situem al centre de la nostre experiència com ens relacionem amb la vida que ens ha estat donada. El marge no està en que passi això o allò sinó amb quina relació tenim amb el que passa i inevitablement passarà. No podem evitar les experiències bàsiques, formen part de la nostra mateixa condició d’humans. Venen i vindran mentre estiguem vius, cada experiència, inclús les que qualifiquem de negatives és una proclamació de la vida. La paraula clau és relació. Quina relació ? Com construir mecanismes de relació constructius ?