...el
riu de la vida ens travessa a tots, portant-nos totes les experiències
conegudes per la humanitat. En aquest sentit, la vida ens persegueix,
ajudant-nos a ser cada vegada més humans. No podem enganyar la vida : no podem
evitar les experiències bàsiques de por, alegria, ira, tristesa, excitació,
enveja i així successivament. La qüestió bàsica és la relació amb aquest riu de
la vida. Podem témer-lo i provar de parar-lo amb un dic, ignorar-lo i
explotar-lo, o acceptar-lo i col·laborar amb ell. A aquesta darrera habilitat
relacional li donem el nom d’amor.
La
valentia de amar. Stephen Gilligan.
Situem al centre de la nostre
experiència com ens relacionem amb la vida que ens ha estat donada. El marge no
està en que passi això o allò sinó amb quina relació tenim amb el que passa i
inevitablement passarà. No podem evitar les experiències bàsiques, formen part
de la nostra mateixa condició d’humans. Venen i vindran mentre estiguem vius,
cada experiència, inclús les que qualifiquem de negatives és una proclamació de
la vida. La paraula clau és relació. Quina relació ? Com
construir mecanismes de relació constructius ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada