Les paraules “estrategia de supervivencia” .

Ahir vaig ser un mica dolent, li vaig tirar un ham a la meva amiga Ana, li vaig demanar que reflexiones sobre les paraules “estrategia de supervivencia”. No ho sembla pero parlavem de l'amor. No de l'amor en el sentit habitual tan edulcorat pensant sobretot en l'amor, més o menys romantic, entre dues persones. Sino d'aquell amor que no te perque per on haviem començat. L'Ana, ahir protagonista, es preguntava com a mare : “com podríem sobreviure si no hagués el vincle afectiu des de l'inici? “; I una mica més enllà deia : “allò que quan mires en perspectiva te n'adones de que hi ha qualque cosa més enllà de l'individu, però no és sobrenatural ni personal.” I encara : “ Però, també, des del punt de vista egocèntric, l'amor, aquest sentiment d'apertura del cor, és la millor estratègia, també. “ Algunes vegades reixim a pensar per nosaltres mateixos, entre mig, fem el que sabem, el que hem aprés, que ja esta be. Sabeu que he apres a fer jo : mirar a traves de les paraules. En l'escrit de L'Anna em varen cridar l'atenció de seguida : (pronuncieu en veu alta, poc a poc, sentint ) “estrategia de supervivencia” i permeteu que la vostra ment us porti....... Les paraules expresen l'estat de la neurologia de qui parla. En un ocasió una persona parlant de la seva feina deia : “...els que estem a la trinxera...” I jo li vaig preguntar “ i com estas allà ? “ va constestar “psi...amb el cap baix.” Espontaniament. Pero pensem-s'ho, com vols estar a la trinxera, sino ?! Aquestes paraules no son una metafora aleatoria, atzarosa sino l'expressió de com la persona és sent, com viu aquella experiencia concreta. Les paraules – el que surt – em mostren l'estat intern – el que hi ha. Només amb una paraula m'ha explicat un pilo de coses no pas de la seva feina sino de com la viu. La expressió “estrategia de supervivencia” m'explica que vivim ( he tingut la temptació de posar viviu ) en un mon on cal una estrategia de supervivencia : deu ser un mon perillós ! Ja se una cosa, estic content : El mon és un lloc perillós. Vinga, empassa i actua en consecuencia. S'ha de triar be el que creiem, allò que donem com a cert. No pas pel seu valor, ni objectiu ni subjectiu, sino perque actuarem en consecuencia, sera la nostra veritat. El que volia reflexionar tirant aquell ham és si de debó creiem que aquest es un mon perillós, i sobretot, si aquesta es un descripció fidedigne. No de les collonades que sentim a les noticies sino de la realitat mateixa de les coses. El mon es perillós i nosaltres ho veiem, o com, que tenim tantes estrategies de supervivencia, veiem un mon perillós. Que es primer l'ou o la gallina ? Els arguments no porten a les premises, sino que les premises van abans del arguments i els aguanten. La veritat és allà on comencem simplement perque no podem començar d'enlloc, en cada moment a alguna certesa m'aguanto. Em direu amb rao que no és la veritat sino la propia veritat. No hi ha diferencia, de tota manera allà comencem. La paradoxa puja de to quan m'adono que l'Ana descriu l'amor com a presencia en l'univers humà, en parla amb passió, amb amor de mare, entre les costures es veu la tendresa...etc, jo ho heu llegit. L'amor com a fonament de les coses i això ho anomemem....”estrategia de supervivencia” : no haviem quedat que era un lloc perillós !! Com pot ser ? Allà on les coses les sustenta l'amor hi ha harmonia, nutrició, tendresa, fluidesa, abundancia i més...Estrategia de supervivencia ? n'esteu segurs ? I sobretot, d'on ho heu tret ?