Optimisme...

No hi pot haver optimisme sense realisme, si l'optimisme serveix per amagar la realitat, llavors ja no es optimisme...

Tinc de tot pero no estic be.

Darrerament he sentit diverses vegades aquesta expressió. Me l'han dita persones molt diferents per tarannà, feina, edat, cultura. De fet la frase no pot ser més clara. La podria reformular de la seguent manera : Tinc les meves necessitats materials perfectament cobertes pero no tinc felicitat, plenitud o com li vulgueu dir. Les persones que han verbalitzat aquesta inquietud, expressen una consciencia naixent. Manifesten una perplexitat : com és que tinguent de tot que segons la versio dominant - encara dominat caldria dir sense descuidar que domina menys que ahir pero més que demà - en la nostra societat és la font de felicitat, plenitud o com ho vulgueu dir que de moltes maneres diferents es pot. Com és, doncs, que si ja faig el que toca no tinc el resultat ? vindrien a preguntar-se. Doncs, molt senzill perque els bens materials son la base de la vida humana pero no el sentit, i com a essers conscients que som el sentit no és una questió accesoria sino central, principal sense la qual les possibilitats de felicitat baixen substancialment. Podeu tenir tan com volgueu - sense llibertat no hi ha consciencia - pero no serà per aquests camí que, com deien els meus interlocutors, estareu bé.