És
fàcil sentir a dir que tots som iguals. És una afirmació
corrent que molts haureu sentit, inclús potser, que us hi
identifiqueu. I es clar, ja hi ha raons per dir que som iguals. La
llista de coses que compartim és prou llarga i té prou
pes com per fer aquesta afirmació. Alhora que dic això,
he iniciat aquest redactat amb la intenció d'exposar que
tantes vegades aquesta afirmació ens ha portat a creure que
som iguals en allò que fem i encara sovint, ens empassem que
som iguals amb tot. Es clar que tots tenim emocions, per exemple, i
el fet tenir emocions és una cosa que compartim però
alhora aquestes emocions ni les vivim igual ni els donem la mateixa
importància. I qui diu emocions diu tantes altres coses :
pensaments, valors, criteris, etc, etc.
Això
ens porta a molts conflictes en les relacions humanes : es molt
fàcil, molt de debò caure en el següent parany :
com que som iguals, els altres fan com jo. Tots tendim, com a primer
impuls, de forma inconscient – no a creure – sinó a donar
per entès, donar per sabut com una cosa ja feta, sense cap
mena de reflexió pel mig, que els altres son iguals i per
tant, es evident que fan com jo. Això ho deia suara, dona peu
a tota mena de malentesos. L'inconscient tendeix a agafar aquesta
frase com a veritat, tal cual, sense matisos.
L'altre
dia, reflexionant en veu alta varem adonar-nos del següent. Com
que un té molta empatia, fàcilment cau en la temptació
de creure que tothom igualment en té molta. I a actuar en
conseqüència per tant com que tothom té molta
empatia vers els altres, es una persona que ni pregunta ni demana,
quasi mai i sempre dona per suposat que els altres a traves de la
seva empatia ja s'han adonat del que passa. L'altre és una
persona que sempre sap que fa i que vol, sempre en porta alguna de
cap. I fa el contrari, preguntar i demanar fins a marejar perquè
dona per entès que els altres com ell mateix, sempre saben que
fan i que volen.
Són
exemples de projecció de la pròpia veritat, allò
que es dona per suposat i que per tant, s'explica o poc o gens i de
com aquesta veritat interna esdevé, no només una cosa
que passa pel cap sinó que es converteix en comportaments
concrets en la vida de cada dia de les persones d'aquests exemple i a
les altres, que amb una cosa o altre, ens passa a tots. El senyor que
no pregunta , sovint es queixa que els altres no l'entenen i això
sol ser una font de conflictes amb els altres. L'altre, sempre
exigeix als altres que coneguin la resposta a les seves preguntes i
això el porta a enfadar-se amb els altres per no saber que
porten entre mans com ell.
Si
penséssim que som diferents i no pas iguals, això ens
ajudaria a veure i a conviure amb les nostres diferencies. I ens
estalviaríem una bona colla d'emprenyades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada