* tema
proposat per Atticus Crow Lee responen a la meva petició a
Facebook.
" La
clau de l'esclavitud moderna és que no ho sembla, l'esclau no
ho sap que la manera
com viu és esclavitzadora."
L'esclavitud
moderna te dos peus que l'aguanten : Per un costat, una estructura de
poder, de govern i de representació que no és al servei
de les persones sinó d'una aristocràcia amagada -com
anem veient cada dia - i per l'altre, la tolerància,
auto-indulgencia i complaença ( o la ignorància, la
mala fe o el servilisme ) de la majoria davant d'això. Sempre
és més fàcil i descansat acceptar a desgrat que
donar resposta. El que dona resp0sta és el responsable. La
llibertat – i això la cultura racionalista/progressista ho
ha explicat molt poc – és un dels màxims valors de la
condició humana però no és regala, ni és
té. Les persones no neixem lliures, neixem amb el potencial
d'esdevenir lliures, és a dir, la llibertat es com comprar un
armari a Ikea, no ve muntat, s'ha de muntar. La llibertat és
una tasca a fer durant la vida.
La vida humana és productiva,
és a dir, produeix resultats. Un o altre però en
produeix .
Morir
en un accident de tràfic per conduir alcoholitzat o una
família feliç son dos exemples polaritzats de resultats
d'una vida, ben diferents en naturalesa i interès però
resultats, al capdavall. Fa uns tres anys, crec recordar,
l'actualitat ens va posar davant del nas, un exemple palmari. Amb
pocs dies de diferencia varen morir Micahel Jackson i Vicenç
Ferrer. Dos exemples de fruits que dona la vida ben diferents- L'un
Jackson, l'exemple del talent innat – tenia una veu prodigiosa i
angelical - malmenat en una carrera desenfrenada cap al diner, la
fama i l'hedonisme, l'altre Ferrer, la vida d'origen humil que amb
paciència i dedicació a causa justa i noble dona uns
fruits extraordinaris i admirables. Michael va ser un esclau del show
business i dels seus desitjos infantils ( fer creure que la felicitat
es realitzar tota mena de desitjos sense distinció, és
la forma com es manifesta la dominació moderna com veiem cada
dia en la publicitat. De desitjos n'hi ha de diferents menes, a
alguns més val no fer-los gaire cas ni que ocupin cap espai en
el nostre esperit.); Vicenç, un home que va construir la seva
llibertat, pas a pas, dia a dia, amb obstinació i mantinguen
el seu propòsit. L'home ( i la dona ) moderns son esclaus de
la ignorància de si mateixos, de la ignorància del seu
poder personal, de les seves capacitats i dons, de la seva condició
d'éssers creadors i creatius.
Com
pot ser lliure aquell que no és coneix a si mateix, que és
ignorant del seu mon intern, es a dir, d'una part essencial de si
mateix, de la seva ànima i d'allò que el forma i els
seus processos i moviments. Aquell que no té domini de si. Pot
cultivar pomeres algú que no en sap res de res ? No, veritat ?
Com pot cultivar la seva llibertat algú que no s'adona de si
mateix? Que no coneix les seves emocions i on el porten, els seus
dons, que no te fermesa per formular un propòsit i sostenir-lo
davant el anar i venir de les circumstancies, que es massa rígid
o massa tou. Que no s'adona dels seus pensaments i accepta fer una
vida d'actes buits com córrer més que un altre o
treballar només per diners. L'home modern es un subjecte
passiu, algú l'ha d'informar , algú l'ha de
representar, algú a d'educar els seus fills, algú l'ha
de curar, algú ha de garantir la seva vellesa etc, etc...és
algú que no té la seva vida a les seves mans. L'home
modern és esclau perquè ha oblidat que la llibertat no
és una situació juridico-política ( encara que
hi hagi circumstancies juridico-politiques més o menys
favorables a la llibertat) sinó un estat de l'esperit, un
home lliure no deixa de ser-ho ni a la presó com demostren
gent com Nelson Mandela o Ghandi per dir-ne dos.
L'home
modern és esclau perquè creu que Ghandi o Mandela son
éssers especials que ell mai serà, i no s'adona que son
tan homes com ell mateix i que el que els va fer diferents és
el fruit que produïren en les seves vides i la voluntat que en
tot moment van tenir de fer-ho. El dia que van néixer no
tenien gaire res d'especial, el dia de la seva mort, si. Gandhi o
Mandela van néixer com qualsevol de nosaltres, la seva vida i
els seus fruits els van fer admirables. I lliures.
L'home
i la dona moderns son esclaus perquè es conformen amb una vida
petita o amb un tros petit de la vida que han rebut.
La
gloria de l'esclau és la rebel·lió i la meva,
haver abordat aquest tema que és d'aquells que no s'acaben.
Agraïr la inspiració.