Relaxar-se.

Una d'aquelles coses que convenen a tothom és saber relaxar-se, si pot ser ràpid i bé. Qualsevol cosa que hagis de fer, si la fas relaxat sortirà millor que de cap altre manera. I tan me fa que parlem de fer el dinar o de decidir una inversió de uns quants milions d'euros. Millor relaxats. I això noté res a veure amb estar atent, estar actiu o estar determinat. La gent sol confondre estar relaxat amb estar tirat al sofà o una cosa així. Res d'això, d'alguna manera quan un actor o un músic esta actuant, està relaxat, i tots coneixem una situació en la que hem dit d'algú s'ha posat nerviós. Relaxat és un estat neurològic que coneixem bé, al llarg del temps de la nostra vida hem estat relaxats una colla de vegades. Per tan, si hi hem estat és que en sabem i si en sabem és que ho podem fer ara. Per desenvolupar aquesta capacitat d'estar relaxats, cal ajustar un parell de cosetes i tenir la manera per ma. Peró la capacitat la té tothom. El que si és corrent és no ser conscient d'aquests fets i per tan , qui no sap que té la capacitat, difícilment la posarà en marxa. Com sempre les creences - les nostres certeses, en aquest cas sobre nosaltres mateixos – son determinats per establir que podem fer i que no donada una determinada situació. Recordeu un cos relaxat accedeix millor a tots els seus recursos.

Benvinguts a la metamorfosi.

Un dels meus contactes publica a Facebook : Redes: 'Tenemos que reinventarlo y reinterpretarlo todo para reducir el impacto sobre nosotros mismos' A ver si lo entendemos..

M'apunto al debat que es crea i afegueixo :

Estoy con Roman la clave és la consciencia, el conocimiento sin consciencia és la madre de gran parte de los males de ahora. Muy significativa - y la agradezco - la intervencion de Luisa, hay una mayoria social que dice lo mismo : "No os sigo ni de lejos" .

Hablas de reinventar e reinterpretar...de acuerdo siempre que se vaya a la raiz de las cosas, se profundize porque llevamos ya unos cuantos años hablado de innovacion y ademàs, de haver innovado mas bien poco, a veces, las innovaciones que se proponen son puramente banales cuando no completamente estupidas. La innovacion no puede ser la repeticion de lo mismo solo que mas retorcido o maquillado de otra forma. La innovacion de verdad seria el giro de enfocar el desarrollo de la consciencia. Todo discurso economico/economiscista no tiene nada de nuevo, ni puede tenerlo porque es la vison que ha enfocado las cosas las ultimas decadas. Reinterpretar, reinventar...me apunto pero cuanto estais dispuestos a incomodaros profundamente ?, para soltar lo viejo ( la economia ) y dar espacio ( "dale Hueco, que habiendo hueco, yo ya...") al desarrolo de la consciencia que no es nuevo sino muy viejo ( retroprogresivo?) pero sirve para lo fundamental ahora : iniciar la metamorfosis espiritual. En la sociedad de la materia y el individuo, lo verdaderamente renovador és el espiritu, la comunidad y la harmonia con nosotros mismos, con los que estan con nosotros y, más allá, con todas las cosas. Lo dire muy claro : que nadie sueñe con escapar a esto, o mejor, que sueñe cuanto quiera que es lo mismo. El sistema aguanta eso es cierto pero no funciona ni volvera a funcionar - estamos más allá de toda reforma - caminamos hacia la transformacion obligatoria, por cojones... La transformacion sera espiritual, ademas de divertida e interesante para los que la enfoquen bien. Los que seguis esperando que esto vuelva a funcionar, estais jodidos !!! Os parece fuerte ? Bienvenidos a la metamorfosis..

Persones sensibles.

Reprodueixo una conversa que he tingut amb la gent d'Helix consultora a partir d'un article de Agusti Rochet titulat : "Sensibilitat situacional : Una de les caracteristiques del lideratge actual. M'ha agradat la conversa i el que he pogut expressar és una cosa massa crucial, per ser, tan oblidada. Ho he deixat en castellà, m'ha fet mandra traduir.

HELIX : Xavier, nos has dejado boquiabiertos cuando dices "En el pensamiento sistemico la question es capturar relaciones mucho màs que entender o saber. La clave he dicho es sentirlo, sentirlo, sentirlo...por eso me encanta la expresion sensibilidad situacional". Muchas gracias y un saludo grande. ;o

XAVIER : Hombre gracias ! Se supone que esta es la funcion de un coach, o una de las funciones, desafiar las creencias de sus interlocutores en este caso. Me alegro. Añado que apesar de todo - inteligencia emocional i cosas parecidas que han circulado - nuestro mentalidad sigue siendo racionalista - no tanto racional - y centrada en los procesos del intelecto. Casi siempre no olvidamos de las personas como seres sintientes ( que sienten en el doble sentido de la palabra : sentir emociones y sensaciones ) UNa persona es el agregado resultante de cabeza+corazon+cuerpo = persona. Cada una de estas partes es como la pata de un tamburete para que se sostenga bien tienen que ser las tres igual de largas i mas o menos igual de fuertes, Este equilibrio. Por tanto los procesos emocionales i sensibles son IGUAL de importantes que los intelectuales. Ya se que no digo nada que no haya sido ampliamente repetido pero la vision centrada en el intelecto solamente sigue teniendo vigencia psicologica : es decir nadie lo defenderà porque ya ha sido refutado intelectualmente pero esto no significa que haya dado paso a una nueva forma de actuar, estamos en el impasse. Para los que quieran desarrolar la sensibilidad situacional tendran que salir de las aulas y de las formaciones sentados con un professor/ponente delante, salir al campo a estimular los sentidos y otras cosas. La sensibilidad tiene que ver con el todo, como la belleza, cuando se tarda en ver la belleza de un paisaje o un mujer, por ejemplo : un segundo. Hay que abrirse a nuevos percepciones y sensaciones, no por el hecho de ser nuevas sino por el hecho que resulven alguna de nuestras carencias ( el discurso de la innovacion, a veces, es completamente vacio o insubtancial ).

Fixat bé.

Conversa quasi literal amb un client.

-   ...es que jo tinc molts problemes de autoestima.
-  A si ? - contesto – saps que faig fer a les persones que hem diuen això...una llista amb 15 coses que facin bé
-  Ui, quinze...son moltes.
-  No creus que facis quinze coses bé.
-  No.
-  Això es que no t'hi fixes prou be, qualsevol persona fa molt més de quinze coses bé, dic quinze per no apretar massa però quinze son poquetes, te'n podria demanar vint-i-cinc sense cap problema.

    Si no ets capaç de fer, ara mateix com aquell que pixa, una llista de vint-i-cinc qualitats, es que tens poca consciencia de tu mateix/a, es que no et veus bé a tu mateix/a. Per seguir viu i portar la teva vida necessites molt més de vint-i-cinc coses que fas bé. Fixa t'hi. Per cert, no crec que ningú tingui problemes d'autoestima, si que hi ha molts i moltes que tenen una imatge borrosa de si mateixos. Recordo una ocasió en un taller que el facilitador li va dir a una participant : ves mirar-te al mirall, i quan va tornar va preguntar : que has vist ?, ella va dir res. Res ? Si, res. Quan dic que hi ha qui no es veu a si mateix no es només una metàfora. La noia podia haver contestat moltes coses : que veus ? A mi mateixa, a una noia, que vaig despentinada, etc, etc però va contestar res. Increïble, no ?
Una vegada que estava inspirat vaig definr un coach com l'oculista de l'anima. Fa gracia, no ?

Adaptat...o no !

No és un signe de salut estar ben adaptat a una societat tan malalta com aquesta.

    Aquesta frase hem va arribar l'altre dia a traves d'un dels meus contactes de facebook, ell la atribuïa al Sr. Eduard Punset, no n'estic segur. Però amb Punset o sense, ens explica una cosa extraordinàriament important. La sola afirmació que aquesta es una societat malalta, dita per algú de la rellevància del Sr. Punset ens hauria de fer pensar i alhora entendre una certa cosa que es important alhora de governar la nostra vida. Governar en el mateix sentit que té la paraula quan es refereix a una embarcació : portar el timó i dirigir-la integrant les circumstancies, atmosfèriques – vents, corrents, tempestes, etc - en el cas de la embarcació , vitals en el cas de les persones. I a pesar de les circumstancies arribar a port, sabem on anem, el que no sabem és per on passarem. L'altre parlava amb una persona que té una feina precària, li deia : “...després de tot tu ja saps que vius en precari, en canvi hi ha molts que de fet estan en precari i a sobre es pensen que estan sobre ferm, una dia d'aquests tindran un disgust.“ Naturalment quasi tothom vol estar ben adaptat a la societat per no sentir-se raro o a contracorrent coses molt emprenyadores fins que no si agafa gust que a mi m'ha costat. Però la frase fa un pas més. Es podria invertir i dir : És un símptoma de salud estar parcialment o mal adaptat a aquesta societat. Jo si soc honest com a coach no puc ajudar a ningú a adaptar-se a aquesta societat, perquè hem crec que l'estic empenyent cap a la neurosi o alguna cosa pitjor. Més aviat l'objectiu hauria de ser com viure en aquests mon i sobreviure en l'intent. L'objectiu és muntar la meva vida al marge dels valors socialment dominants. Tinc poc marge per fer que el mon sigui com a mi hem convé però el tinc tot per governar la meva vida, per portar-la cap allà on jo vull adaptant-me a les circumstancies com el vaixell que navega d'una manera o altre segons el vent per arribar al port que desitja. La frase ens prevé d'un fals objectiu : no trobarem ni felicitat ni plenitud en els valors encara – fins quan ? - dominants, ni en el consum i el materialisme. Per mi, així de clar, qui vulgui que ho vegi i comenci a caminar. Qui no ? Bona sort !

Reneixer.

   En el fluid les coses ressonen, per això, avui hem trobo explicant que vull dir, de que parlo quan parlo de renéixer. Dues persones van llegir el meu missatge a facebook i els he de d'agrair a la Consol i la Maria que preguntessin : Que vols dir ? Ens ho pots explicar ? I s'intuïa : Això sembla interessant. Provaré d'explicar-me però ja dic d'entrada que aquesta és d'aquella mena de coses que no s'expliquen d'una vegada per sempre sinó que és van assimilant amb temps. Res és compren bé per curtcircuit.

   El meu missatge deia : preparant-me per la ceremonia de los cuatro tabacos, a punt per renéixer. La ceremonia és el com, renéixer és el meu “que” en aquesta ocasió.

   Un dels principals enemics del creixement de les persones és l'inercia . El “anar tirant” que en diem. Tots en major o menor grau tenim una vida muntada : un seguit de hàbits, emocions, il·lusions, relacions que fan que avui la meva vida avui, sigui allò que és. Deia que la inèrcia és un gran enemic de la felicitat. La inèrcia és molt còmode però poc creativa i encara menys, plena de vida. De la mateixa manera que la natura es renova de diverses maneres que podem observar al nostre voltant : els arbres perden les fulles a la tardor i tornen a la primavera a brotar tendres dels troncs secs en un autentic miracle. Renéixer vol dir deixar enredera allò que pesa allò que ja no fa servei, allò que ja es vell, per donar espai ( “dale hueco” ) a les coses noves que vull per a la meva vida. Cadascú les seves però tots alguna. Es corrent que la una persona no tingui consciencia d'això i pugui afirmar que no necessita res o que no vol res però, o bé, es inconsciència, o be, és realització però a una persona realitzada en el sentit espiritual de l'expressió se li nota.
   Així doncs en aquell punt d'equilibri on, alhora accepto plenament el meu ser, el meu present, el meu estat actual perquè la llista de coses bones que l'aguanten i que agraeixo, és llarga; alhora que accepto, també veig els espais per créixer, per crear, per afinar el meu ser i el meu caminar sobre aquesta terra i sota aquest sol, per estar bé, bé de debò, tranquil i centrat per prendre bones decisions i fruir del que tinc i per obrir-me a les infinites possibilitats d'aquest ésser que està a càrrec meu : Jo mateix, amb la voluntat de fer-me lliure i feliç i així poder, compartir vida plena amb els que estimo i alguns que encara no estimo prou. Si vull tot això, si ho emprenc hem cal renéixer. Hem cal revisar la meva vida i com l'aire que prenc cada pocs segons, agafar, transformar i deixar anar. Això és el “que” del que parlava, dit en general. Per que això tingui plenament sentit i sigui experiència sentida, viva més enllà d'aquesta generalització, cal reflexionar i concretar sobre les pròpies forces i mancances, cal focalitzar i usant la imaginació crear, ara mateix, amb el pensament – tota acció neix en la ment primer com a pensament , després com acció – aquesta vida bona per mi i bona pels que m'envolten des de els que tinc a tocar als que per tocar necessitaria un braç del molts milers de quilometres però que junts viatgem sobre aquesta terra. Crear-la amb el pensament i d'alguna manera ja viure-la, sentir-la real, aspirar-hi amb determinació, veure els obstacles per calcular com saltar-los. I això per cada persona poden ser coses diferents segons el punt on ets del teu camí ara mateix i el teu grau de consciencia. Ja tenim el que, ara hem cal un com, un acte adequat per catalitzar aquest propòsit que he elaborat amb la meva reflexió i que m'ha demanat temps i coratge per mirar amb serenitat i poder ser precís i adient al que vull fer. El meu com ha estat la “ceremonia de los quatro tabacos” que ha estat el medi que jo he utilitzat per diferents raons però que ni de lluny és l'únic possible. Allò que importa és que aquest proces tingui un zenit, un punt d'eclosió on amb les accions adequades empenyin i quallin el propòsit amb la renovació psico-fisica sense la qual el propòsit esdevé bones paraules i bones intencions, que queden en el mon de les idees.
   Espero que entengueu el que he explicat, i també espero que entengueu que el que no he dit és molt més que el que he dit. Ja ho he dit al començar : amb aquesta vegada no acabarem pas el tema però no cal, començar-lo ja està molt bé.
   Qui vulgui que pregunti el que vulgui. O que comenti, m'agradarà. Per la meva part ja he dit, si algú m'agafa la paraula, a més, dialogarem que és la manera que tenim les persones de construir compartint. Agrair les preguntes que d'alguna manera han impulsat aquest escrit i tan de bo, aquest diàleg.