Totes les experiències bàsiques del ser humà et
visitaran una i altre vegada. No pots fer res per evitar-ho : simplement per
estar viu et tocaran repetidament per la tristesa, la felicitat, la ira, la
alegria, la decepció i així successivament. Ningú escapa a aquestes
experiències, però cada persona – tan com cada cultura, família o relació –
desenvolupen formes particulars d’entendre-les i de relacionar-s’hi. Algunes
d’aquestes formes son útils i permeten el creixement. Altres resulten inútils i
produeixen el que en podem dir sofriment inútil. El nostre ( és refereix a coachs i
terapeutes
)
desafiament consisteix en ajudar a la gent a desenvolupar maneres d’acceptar,
de “estar amb” i d’aprendre de cada experiència que la vida posa en el camí.
(...)
El riu de la vida porta sofriment i alegries. ...és crucial ser capaç de
sentir i d’estar amb tots dos. Resulta fàcil quedar atrapat en un dels dos
aspectes i ignorar l’altre. Per exemple, la teràpia tradicional sol enfocar-se
en el sofriment i el dolor de la persona, i passa per alt els punts forts, els
recursos, i la felicitat del mon del client. Els mètodes orientats cap a la
solució i altres plantejaments contemporanis corren els risc d’ignorar i
rebutjar el sofriment de la persona i del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada