Por al canvi.

* Tema suggerit per Lídia Roca que Cations dels Esteve va recolzar quan vaig demanar als amics del Facebook que em suggerissin sobre què podia escriure.

Canviar vol dir equivocar-se perquè casi res surt a la primera. Canviar implica sortir de la pròpia zona de comoditat i endinsar-se en espais físics, mentals o emocionals nous. Per tant, els errors, la inseguretat, el no saber ben que s'ha de fer, els dubtes apareixeran. Tens permís per equivocar-te ? Et donés permís per equivocar-te ? Vull dir, internament, en les teves veritats internes quina idea o percepció tens del que passa quan és produeix un error. Qui no té permís per equivocar-se esta perdut, li costarà molt iniciar alguna cosa nova o reinventar-se. Casi cap de nosaltres ha estat educat en la gestió d'errors i conflictes. Que et deien a casa de petit/a ? “ O que be, t'has equivocat ! així s'aprèn ! que has aprés ?” Això o més aviat al contrari : mira que has fet, ja esta be, o pitjor, ets un desastre – i altres coses del mateix to emocional negatiu.

Els dubtes, la inseguretat i aquesta mena de coses solen estar lligades a estats físics d'incomoditat, una mica desagradables que sovint desperten l'impuls de fugir-ne. Si emocionalment no he aprés a fer-me càrrec d'aquests estats – la por és manifesta com una sensació física –, quan algú – començant per jo mateix/a – o alguna circumstancia em demana un canvi, apareix la sensació i la resposta és fugir. D'alguna manera que els canvis facin por ja esta be – si no és descontrola i ens domina, la por dominada és molt útil per posar-se les piles! La por ens avisa que la cosa va de veres i ens demana que posem tota la carn al foc, que ens entreguem i donem el millor de nosaltres mateixos i quan calen canvis, ja convé un punt de tensió que ens desperti i mantingui atens. Algun cop, he ajudat algú a preparar l'estat anímic adequat per fer un examen, si em demanen estar relaxats, els dic : “en un examen això no et convé, relaxat esta be per estar al sofà de casa, reposant. En un examen millor estar tranquil i atent.“

La por al canvi és la por a allò que suposadament passarà quan faci els canvis. No a al canvi en si mateix sinó a les circumstancies i situacions que indefectiblement envolten tota dinàmica de canvis. Remarco que això es de tot menys objectiu, les pors son una cosa molt personal i per tant no serveix de res allò que hem sentit a vegades : “ com es que li fa por “tal cosa” si no és res. Poques, molt poques persones manifesten directament les seves pors i diuen “...es que em fa por que passi ...( el que sigui). Les excuses sovint son maneres de eludir la por, com que no puc afrontar la por, dono excuses que no val la pena replicar perquè son això, excuses. Encara que aconseguim rebatre l'excusa en surt una altre perquè no és el fons de la qüestió.

Algunes idees per afrontar la por als canvis.

1U Mantenir enfocat l'objectiu i, encara més, els beneficis que reportarà que és el que ens permetrà mantenir la motivació per seguir endavant amb els canvis. La resistència al canvi sovint mostra que la persona no veu amb claredat ni sent vertaderament útils els canvis. I si no es veuen, perquè esforçar-se a passar per tanta incomoditat.

2OS Saber que no n'hi ha per tant, una mica incomoditat no mata ningú, al contrari, espavila. No és possible fer canvis sense algunes tensions i patiments – patir etimològicament vol dir “passar per“. Ser realista amb el que comporta un canvi, sobretot, si es una qüestió de pes. Si m'han( o m'he) promès flors i violes i venen castanyes, em sento decebut i enganyat.

3RES Focalitzar les circumstancies objectives, allò que passa realment i no pas allò que algú imagina que pot passar.

4UATRE Expressar amb tanta claredat com sigui possible les pors. Una por compartida, espanta menys i una por expressada permet veure'n la dimensió justa. Una por no expressada queda latent i apareix per una altre banda, d'una manera o altre, potser, de forma inoportuna o en el pitjor moment.

5INC Anticipar amb realisme les dificultats que poden aparèixer i preveure que les pot neutralitzar o atenuar. Aquí el perill és que anticipem les nostres fantasies negatives i no allò que raonablement pot succeir.

6IS Tenir clar quina és la manera de recuperar informació i aprendre dels errors. Així inclús l'error esdevé útil i les seves conseqüències es fan mes lleugeres de portar. Sinó l'error és estèril i llavors, cou de veritat.

7ET Un canvi és una situació emocional intensa. La por és una emoció i cal acollir-la de la forma emocionalment adequada.

Per acabar, afegir que ningú té por al canvi sinó a UN canvi concret que probablement ja és present a la seva vida i és necessari o a un canvi que es veu a l'horitzó. Això és important perquè un canvi, es una situació definida amb unes característiques concretes que son les que cal afrontar i que és on trobarem l'origen de les pors. Circumstancies, persones implicades, canvis de rol i de jerarquia, canvis de lloc, reptes emergents,

que les coses no surtin be i hagem de reconèixer-ho davant els nostres i més. Un canvi té una forma, lloc, moment i actors concrets i es en aquest lloc, forma, moment i actors que apareixen les pors i es poden encarar.

Per cert, encarar vol dir mirar de cara i aquesta és la millor manera de passar per canvis i les emocions que desperten.