Principis per a la renovació(II).La comunitat com a lloc (medi).

Els homo sapiens son un animal gregari. La comunitat és el nostre medi natural, el que forma part de la nostra condició pel simple fet de ser el que som, no calen més arguments. L'individualisme, a més de fals, és molt incomode i poc pràctic. Un exemple es com vivim, jo aspiro a viure en comunitat, no per raons morals o ideològiques sinó per raons pragmàtiques de organitzar la vida. Mentre dedico dues hores a comprar per tots, tu neteges per tots i ell va a buscar tots els nens, amb dues hores hem comprat, netejat i recollit nens, proba de fer-ho sol ! Sens dubte, hem perdut la practica i ens sembla casi impossible però seria molt pràctic i ens donaria temps per les coses que importen : cuidar d'un mateix tan física com espiritual, tenir temps pels que estimen i convivim, i molt més . Una bona metàfora que expressa la relació entre individu i comunitat és els mercats municipals. En un mercat s'encaixen la dimensió individual i la col·lectiva. És responsabilitat de cada parada tenir bons productes, tenir-la neta i atendre bé a la gent, i alhora, hi ha una estructura compartida – el mercat - que fa possible que junts arribem on sols no arribaríem. El que ve a comprar la carn d'un, veu el peix i la verdura dels altres. I com que hi ha de tot i passa prou gent, pot haver més d'un que vengui carn. Ja m'enteneu. D'alguna manera el mercat és una metàfora de la vida mateixa, hi ha la meva responsabilitat en allò que depèn de mi però és la comunitat que fa possibles, realment, les coses. Que les determina. La comunitat tan és el poble, com el país, com l'empresa, com el barri, com l'associació, etc Hi ha comunitat en qualsevol iniciativa, el que varia és la dimensió i la relació que tinc amb la comunitat però sempre n'hi ha. És, també, el lloc per les cooperatives de serveis, les associacions professionals, les cooperatives de consumidors, les xarxes de networking, i una idea meravellosa que no funciona perquè estem mal acostumats però que personalment penso que es un autentic xollo : el banc del temps. On el valor de canvi, el temps, és el més democràtic i inclusiu que existeix : de temps en té tothom pel simple fet d'estar viu. Jo faig créixer la comunitat i la comunitat crea les condicions que hem fan créixer, com al mercat, el de veritat, vull dir. Una cosa retro-alimenta, l'altre i totes dues entren en un espiral ascendent. Com caminar, millor amb dues cames, ara una, ara l'altre. Entra aquí el següent comentari : Potser, ja no és moment de fer les coses individualment. Per una experiència recent, on tinc relació amb un empresa naixent , he vist molt clar que el problema era ser una sola persona. Les feines que cal fer son tantes que sol no s'atrapa. Cal ser més. Val la pena explorar que el numero optim seria tres. Estic segur que molts intents d'empresa fracassen aquí, sembla que serà més fàcil, pagar un sol sou sense veure que si no fas les feines que calen , no serà un, serà cap. Les coses ja s'han complicat massa per anar sol. Per fer una frase substituir l'individu per la cèl·lula de tres. En tota mena de situacions, inclús pot ser dintre les empreses. L'individualisme agonitza, visca la cèl·lula en xarxa. Una cèl·lula ben avinguda és molt més que la suma de les forces dels seus components. Tres junts, aguanten el pes de sis, els castellers ho demostren sovint. A mes a mes, és el pas intermedi entre l'individu i el col·lectiu ja sigui cooperativa, banc del temps, associació, empresa o tantes altres coses que ens convenen, s'en parla, diem que volem però no acabem, tinc la impressió, de saber ben be com fer-ho. No hi pujaria pas de peus però m'ho sembla.