dilluns, 10 de maig del 2010

Principis per a la renovació(I). Els recursos materials (i els diners) com a mitja.

"Si actúas para que los demás (empleados, ciudadanos, parejas, amigos, hijos) se deshumanicen y pierdan poder contribuyes a que la humanidad esté globalmente deprimida en términos psicológicos. La gran crisis mundial no es económica, es profundamente emocional." Nadir Chacín. 

     La dimensió material és la base que sustenta totes les coses. Mentre vivim en aquest mon dual, vivim sobre la matèria. La matèria és on assentem les coses en el mateix sentit que assentem una casa sobre els seus fonaments però l'objectiu de la casa no és tenir fonaments. De la mateixa manera, els objectes materials que necessitem per qualsevol projecte o proposta en son la base però de cap manera el sentit. Especialment cert és pels diners que son un mitja, i no un fi en si mateix. La perversitat de fer dels diners, una finalitat, és sobre la taula de forma evident per qui ho vulgui veure. Ja està dit que no hi pitjor sord que el que no vol sentir, ni pitjor cec que el que no vol veure. No perdem el temps argumentant a qui no vol saber. Pel que si que vol, el que hem vist fins ara és suficient, i el que no ha vist ara, potser, no veurà mai. Darrera la major part dels conflictes oberts avui, hi ha, quasi sempre, l'abús de voler fer diners sigui per ambició o cobdícia – tornem als pecats capitals, tema més que interessant si no estigués tan grapejat.
   Quants diners vol guanyar ? Els justos per fer-ho possible.
   Aquest és un paràmetre per avaluar qualsevol proposta o projecte, com pensa en els diners ? Quin paper juguen ? Voler fer diners, respectant la llei i la ètica, és legitim però no aporta cap valor nou; ja no diguem de les múltiples vegades en que es respecta la llei però es fan coses completament immorals, inclús inhumanes. Cal distingir entre valor i opció. La opció es legitima, ja ho he dit. Però el valor és diferent en un cas i en l'altre. Avui, l'autentic valor, del que en pot sortir renovació, és fer servir els diners com a mitjà exclusivament. Malfieu-vos dels que parlen massa de amortitzacions, retorns i rendibilitats, la autentica rendibilitat és en creixement de la consciencia i desenvolupament humà, i no apilonar diners de qualsevol manera com el Tio Gilito que es banyava en una piscina de diners. Hi ha una expressió popular que ho diu molt clar : “ Si és tan ric que sopi dos vegades.” A partir d'un punt, els diners perjudiquen.
    Diners pot ser entès com a recursos materials, de fet, els diners són una mena de recursos materials.
    Una altre paraula molt escaient en aquests punt és la paraula simplificació. No tinc ara temps d'estendre'm però és un tema que donarà per molt.