dilluns, 10 de maig del 2010

Principis per a la renovació(III).La vida com a sentit.

<
“El que aquí s'exigeix és una inversió radical de l'orientació de la nostre civilització. O bé s'orienta cap a la producció d'objectes(tecnocràcia), o be,cap a la perfecció dels subjectes (humanisme). Ambdues orientacions son decisions fonamentals que s'exclouen mútuament en llurs fins.”
                                                                                                       Invitacio a la saviesa. Raimon Panikkar.

      Ara be, en farem molt de respectar la matèria i de fer-ho junts, sinó sabem on anem o si anem a un lloc que no ens convé. La societat individualista -materialista s'ha cregut com si fos veritat que el sentit no importa, ingenus, ells !! Com a éssers amb consciencia el sentit no només importa sinó que en profunditat és la única cosa que importa, per això és negat amb tanta insistència, si no fos important no caldria insistir-hi. Els humans no estem fets per produir sense sentit al servei del consum. La condició humana és per viure-la, es fruir de la vida que ens ha estat donada, comprenent-la i aprofundint-la.
 Estem fets per aprendre, per cultivar l'esperit, les arts, la ciència – la de debò, no la misèria materialista-racionalista en la que s'ha convertit; la de debò, la que comença amb el misteri, el dubte, la pregunta intel·ligent i la observació aguda i desacomplexada, la que sap que la certesa només és al final del camí i només provisionalment.
    Fets, per cultivar la consciencia, l'esperit, la comunitat i totes les coses que ens donen vida, vida plena. Fets per ballar, per cantar, per riure...per fruir de la vida que ens ha esta donada, per gaudir de la bellesa de la terra sobre la que caminem i sentir la calor del sol sota el que vivim...La vida humana és caminar cap a la llum, es a dir, cap a la realització.
    Poca gent ho sap, però treball, etimològicament, ve de tripalium, un instrument de tortura... La vida no te sentit, la vida és el sentit.
    No necessitem ni justificar-la i encara, menys guanyar-la, ja ens l'han donat. Només poden ser autènticament renovadores aquelles iniciatives que aprofundeixen en la vida, que caminen en la direcció de realitzar-la, de fer les persones millors, més conscients, lliures i feliços.
   Tot el que no es mogui en aquests camí com deia abans potser, legitim – segons que ! - però ni nou ni renovador, ni vitalitzador. Un exemple d'això el trobem a l'escola : que cal ensenyar als nens ? El que necessiten per saber qui son! per conèixer-se a si mateixos, per ser, en una paraula, lliures. Perquè una persona lliure i centrada sempre ha trobat una manera de tenir el que necessita. Feu-los lliures i la resta és col·locarà sol, per la seva pròpia força. Això és la seva garantia de futur i no uns coneixements que al pas que anem quan siguin grans ja seran obsolets.
   Cal sobretot, centrar-se en allò que fa créixer les persones, que els permet conèixer la seva realitat. Una persona que sap qui és, és molt difícil de manipular, no hi pot haver llibertat de la bona sense autoconeixement i sense comprensió del mon que m'envolta. Si no se, on soc i ni qui soc, en base a que decideixo ? Cada persona és un univers sencer, – pel que sembla això és molt més que una metàfora – i cal confiar que la integritat és la millor medecina per qualsevol mal. Si coneguéssim el potencial real del ésser que ja som, es a dir, de la consciencia, la tecnologia ens faria riure de tan grollera. La consciencia que com el mercat és individual i comunitària al mateix moment, és la font de totes les possibilitats i l'últim continent per descobrir perquè avui en sabem poquet, poquet. Coneixem les lleis de la matèria, però ignorem les de la consciencia. No imagineu – i perdoneu que no m'inclogui – que en relació al potencial de la consciencia, som autèntics analfabets. Una societat conscient seria tan diferent que avui només alguns visionaris l'entreveuen. La qüestió del sentit és molt llarga i no pretenc pas acabar-la ara però la línia mestra està marcada, detalls i matisos en falten tants com sigueu capaços de dir-me.

   Com riuran els cínics, si per casualitat a algun li arriba aquest escrit. No m'importa que hem diguin ingenu, el que no penso fer es callar davant dels que no tenen valors de cap mena. Que si posin ells a la defensiva que ja els toca ! />