Equilibri i serenitat...en pastilles.

Ahir, vaig anar a la farmàcia. Mentre la noia anava a dintre a buscar el que jo havia demanat, em vaig quedar observant, els productes exposats sota el vidre del taulell-aparador. Ni havia un de, literalment, fabulós. Eren unes pastilles – de no se que, no m'hi vaig fixar – que prometien al seu envàs “serenitat i equilibri” . La cosa té gracia. De debò, creiem que unes pastilles ens poden donar serenitat i equilibri ? Hi ha gent molt ingènua i uns quants que s'en aprofiten. Accepto que en un determinat moment, en una situació concreta unes pastilles o similar – no se si aquelles -, poden ajudar. Però superficialment. Ni la serenitat, ni l'equilibri el poden donar unes pastilles. Si tinc coses pendents que no he afrontat perquè hem fan por o alguna altre cosa, les pastilles només ho taparan per un temps, potser, curt. Les pastilles no poden resoldre qüestions de fons. Per tenir serenitat i equilibri, depenen del punt de partida, caldrà treball i determinació. És una tasca a fer. Volem la formula màgica que no ens porti ni maldecaps ni esforços. Si a la vida d'una persona li falta serenitat i equilibri, s'haurà de fer algunes preguntes sobre si mateix/a, descobrir realment quin és l'obstacle, que hauria de canviar per fer-ho posible ? . I això és una tasca a emprendre que demanarà temps i dedicació. Hi ha en això, una cosa que jo trobo trista : algú que s'empassa que la serenitat i l'equilibri poden sortir del efecte d'unes pastilles, és algú molt fàcil d'enganyar. Volem arribar a lloc, a la serenitat i l'equilibri però no és segur que acceptem fer el camí. Volen saber sense aprendre.