" Com vas dir-me en la sessió, t'explico una miqueta com estic, espero
explicar-me bé, doncs estic en un moment un tant estrany.
En general estic bastant millor, i ja no em venen "ploraneres explosives".
Per altra banda si que he estat bastant neguitosa en referència a
la meva vida, sobre aspectes que no estan resolts i que ara estan a
prova. Externament intento mantenir la calma, però internament hi ha
fonaments que s'estan derruint mentre algunes forces volen mantenir el
seu posicionament o poder i em sembla percebre que no són més que
fantasmes, encara que de moment no sé com fer que desapareixin, suposo
que si no els hi faig massa cas se n'aniran. No em fan por, tot i que no
em són gens agradables.
(Parlo bastant metafòric doncs si no no sé com explicar-me. Els
fantasmes són els patrons de comportament, les creences, els xips
grabats en el subconscient, els anhels, el dolor ancestral que agobia,
etc. Tot això és molt difícil de canviar i moltes vegades imagino que
canviant de terra tot serà diferent i potser no és més que un voler
fugir, en realitat aquí m'ofego i provaré de marxar uns dies i prendre
distància a veure si puc "respirar" millor).
Les imatges que vaig poder vivenciar durant la
hipnosi em fan de referent, tal com vas dir les vaig dibuixar i són per
mi una mena de mapa del tresor. No et sé dir amb paraules doncs tot i
que em sembla comprendre-ho tot a l'hora són un misteri gran com la vida
mateixa. A voltes me n'oblido i és bona senyal, a voltes em són
medecina doncs en elles hi ha alguna cosa que em cura l'ànima i em
calmen el neguit i sento com si em volguessin descarregar de lo superflu
i de tanta complexitat que no sé d'on ve (suposo que és la ment) i
portar-me a la senzillesa i a allò més elemental.
Gràcies. Gràcies de tot cor pel teu treball. M'ha fet molt de bé. " GLORIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada