Reneixer.

   En el fluid les coses ressonen, per això, avui hem trobo explicant que vull dir, de que parlo quan parlo de renéixer. Dues persones van llegir el meu missatge a facebook i els he de d'agrair a la Consol i la Maria que preguntessin : Que vols dir ? Ens ho pots explicar ? I s'intuïa : Això sembla interessant. Provaré d'explicar-me però ja dic d'entrada que aquesta és d'aquella mena de coses que no s'expliquen d'una vegada per sempre sinó que és van assimilant amb temps. Res és compren bé per curtcircuit.

   El meu missatge deia : preparant-me per la ceremonia de los cuatro tabacos, a punt per renéixer. La ceremonia és el com, renéixer és el meu “que” en aquesta ocasió.

   Un dels principals enemics del creixement de les persones és l'inercia . El “anar tirant” que en diem. Tots en major o menor grau tenim una vida muntada : un seguit de hàbits, emocions, il·lusions, relacions que fan que avui la meva vida avui, sigui allò que és. Deia que la inèrcia és un gran enemic de la felicitat. La inèrcia és molt còmode però poc creativa i encara menys, plena de vida. De la mateixa manera que la natura es renova de diverses maneres que podem observar al nostre voltant : els arbres perden les fulles a la tardor i tornen a la primavera a brotar tendres dels troncs secs en un autentic miracle. Renéixer vol dir deixar enredera allò que pesa allò que ja no fa servei, allò que ja es vell, per donar espai ( “dale hueco” ) a les coses noves que vull per a la meva vida. Cadascú les seves però tots alguna. Es corrent que la una persona no tingui consciencia d'això i pugui afirmar que no necessita res o que no vol res però, o bé, es inconsciència, o be, és realització però a una persona realitzada en el sentit espiritual de l'expressió se li nota.
   Així doncs en aquell punt d'equilibri on, alhora accepto plenament el meu ser, el meu present, el meu estat actual perquè la llista de coses bones que l'aguanten i que agraeixo, és llarga; alhora que accepto, també veig els espais per créixer, per crear, per afinar el meu ser i el meu caminar sobre aquesta terra i sota aquest sol, per estar bé, bé de debò, tranquil i centrat per prendre bones decisions i fruir del que tinc i per obrir-me a les infinites possibilitats d'aquest ésser que està a càrrec meu : Jo mateix, amb la voluntat de fer-me lliure i feliç i així poder, compartir vida plena amb els que estimo i alguns que encara no estimo prou. Si vull tot això, si ho emprenc hem cal renéixer. Hem cal revisar la meva vida i com l'aire que prenc cada pocs segons, agafar, transformar i deixar anar. Això és el “que” del que parlava, dit en general. Per que això tingui plenament sentit i sigui experiència sentida, viva més enllà d'aquesta generalització, cal reflexionar i concretar sobre les pròpies forces i mancances, cal focalitzar i usant la imaginació crear, ara mateix, amb el pensament – tota acció neix en la ment primer com a pensament , després com acció – aquesta vida bona per mi i bona pels que m'envolten des de els que tinc a tocar als que per tocar necessitaria un braç del molts milers de quilometres però que junts viatgem sobre aquesta terra. Crear-la amb el pensament i d'alguna manera ja viure-la, sentir-la real, aspirar-hi amb determinació, veure els obstacles per calcular com saltar-los. I això per cada persona poden ser coses diferents segons el punt on ets del teu camí ara mateix i el teu grau de consciencia. Ja tenim el que, ara hem cal un com, un acte adequat per catalitzar aquest propòsit que he elaborat amb la meva reflexió i que m'ha demanat temps i coratge per mirar amb serenitat i poder ser precís i adient al que vull fer. El meu com ha estat la “ceremonia de los quatro tabacos” que ha estat el medi que jo he utilitzat per diferents raons però que ni de lluny és l'únic possible. Allò que importa és que aquest proces tingui un zenit, un punt d'eclosió on amb les accions adequades empenyin i quallin el propòsit amb la renovació psico-fisica sense la qual el propòsit esdevé bones paraules i bones intencions, que queden en el mon de les idees.
   Espero que entengueu el que he explicat, i també espero que entengueu que el que no he dit és molt més que el que he dit. Ja ho he dit al començar : amb aquesta vegada no acabarem pas el tema però no cal, començar-lo ja està molt bé.
   Qui vulgui que pregunti el que vulgui. O que comenti, m'agradarà. Per la meva part ja he dit, si algú m'agafa la paraula, a més, dialogarem que és la manera que tenim les persones de construir compartint. Agrair les preguntes que d'alguna manera han impulsat aquest escrit i tan de bo, aquest diàleg.