Adaptat...o no !

No és un signe de salut estar ben adaptat a una societat tan malalta com aquesta.

    Aquesta frase hem va arribar l'altre dia a traves d'un dels meus contactes de facebook, ell la atribuïa al Sr. Eduard Punset, no n'estic segur. Però amb Punset o sense, ens explica una cosa extraordinàriament important. La sola afirmació que aquesta es una societat malalta, dita per algú de la rellevància del Sr. Punset ens hauria de fer pensar i alhora entendre una certa cosa que es important alhora de governar la nostra vida. Governar en el mateix sentit que té la paraula quan es refereix a una embarcació : portar el timó i dirigir-la integrant les circumstancies, atmosfèriques – vents, corrents, tempestes, etc - en el cas de la embarcació , vitals en el cas de les persones. I a pesar de les circumstancies arribar a port, sabem on anem, el que no sabem és per on passarem. L'altre parlava amb una persona que té una feina precària, li deia : “...després de tot tu ja saps que vius en precari, en canvi hi ha molts que de fet estan en precari i a sobre es pensen que estan sobre ferm, una dia d'aquests tindran un disgust.“ Naturalment quasi tothom vol estar ben adaptat a la societat per no sentir-se raro o a contracorrent coses molt emprenyadores fins que no si agafa gust que a mi m'ha costat. Però la frase fa un pas més. Es podria invertir i dir : És un símptoma de salud estar parcialment o mal adaptat a aquesta societat. Jo si soc honest com a coach no puc ajudar a ningú a adaptar-se a aquesta societat, perquè hem crec que l'estic empenyent cap a la neurosi o alguna cosa pitjor. Més aviat l'objectiu hauria de ser com viure en aquests mon i sobreviure en l'intent. L'objectiu és muntar la meva vida al marge dels valors socialment dominants. Tinc poc marge per fer que el mon sigui com a mi hem convé però el tinc tot per governar la meva vida, per portar-la cap allà on jo vull adaptant-me a les circumstancies com el vaixell que navega d'una manera o altre segons el vent per arribar al port que desitja. La frase ens prevé d'un fals objectiu : no trobarem ni felicitat ni plenitud en els valors encara – fins quan ? - dominants, ni en el consum i el materialisme. Per mi, així de clar, qui vulgui que ho vegi i comenci a caminar. Qui no ? Bona sort !